Jaciment paleontològic de Can Petit

Fígols

Aquest jaciment de fauna invertebrada marina va ser descobert l’any 1974 pel Dr. Sebastià Calzada. L’estudi d’aquest indret va permetre la descripció d’un nou gènere i espècie de braquiòpode: Almerarhynchia virgiliana. El nivell estratigràfic que defineix el jaciment pertany a la Formació Bona, datada al Maastrichtià (Cretaci superior). Correspon a una fàcies marina de plataforma continental somera, amb fondàries inferiors als 50 metres. Segons la cartografia geològica de l’IGC, aquests materials s'inclouen dins la unitat cronostratigràfica KMc. Aquest nivell es troba molt pròxim —i lleugerament per sota— del contacte amb els sediments continentals de la Formació Tremp, també d’edat Maastrichtià, coneguts com a fàcies garumnianes. A la base d’aquesta formació hi ha els nivells de lignit que van ser explotats durant dècades a la conca minera de Fígols i Cercs, i on es troben alguns dels jaciments paleontològics més importants de la zona, tant de restes fòssils directes com indirectes. En la cartografia de l’IGC, aquests materials es classifiquen dins la unitat cronostratigràfica Kgp. Està constituït per limolites calcàries poc compactades, intercalades amb filades de nòduls més durs. Per sota, hi ha una capa gruixuda de gresos amb ciment calcari, que formen els cingles característics de la zona i que també contenen una fauna marina fòssil abundant, principalment bivalves i equínids. Per damunt del nivell del jaciment s’observa un estrat de 4 metres de limolites fines amb concrecions d’òxids de ferro, coralls limonititzats i bivalves. Aquest és seguit per un altre nivell de 4 metres de calcàries margoses amb presència d’algues caròfites. A sobre d’aquests materials s’hi troben els coneguts nivells de lignit de la base de la Formació Tremp.