Jaciment dels Pinetons 2 Ripollet

Vallès Occidental
Zona nord de Ripollet (08291) al límit municipal amb Barberà del Vallès
Carrers Puigmal, Barberà del Vallès i Av. Mediterrani i Catalunya

Coordenades:

41.5071
2.15325
429335
4595399
08180-162
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Prehistòric
Edats dels Metalls
Bo
Legal
EPA,2010
Fàcil
Científic
Pública
Ajuntament de Ripollet, c/ Balmes, 2, Ripollet (08291)
J Douet

En aquest jaciment, relacionat amb el del Parc del Pinetons (fitxa 45), foren localitzades restes d'un mas medieval. Amb tot, la importància del jaciment ve donada per la localització de 73 estructures prehistòriques al terreny destinat a la construcció de l'edifici on s'ubicarà el Centre Integral de la Gent Gran. La cronologia del jaciment sembla correspondre's majoritàriament al bronze final (1.100 a.c ( 800 a.c.), tot i que hi ha algunes estructures neolítiques i del bronze inicial. La troballa més important fins el moment, de tot el jaciment, ha estat la localització d'un enterrament subterrani (hipogeu) del bronze inicial. Aquest hipogeu és un dels més importants de Catalunya, pel nombre d'esquelets localitzats, per sobre de la trentena. Es tracta d'una estructura funerària, coneguda com a hipogeu subterrani, on s'hi feien enterraments múltiples successius. Correspon al període del Bronze Inicial, que se situa entre el 1.800 i el 1.500 a.C.,uns 300-400 anys abans que el poblat localitzat en el mateix terreny. Es troba en bon estat de conservació i consisteix en un pou d'accés cilíndric, d'un metre i mig de fondària, que permet l'accés a una cambra funerària, de planta el·líptica, d'uns tres metres de llargada per uns dos metres d'amplada, que presenta una entrada fent cova. En aquest hipogeu s'han definit diverses fases d'enterrament. Els darrers cossos enterrats serien els corresponents als dos esquelets que es van trobar a l'entrada de la cambra, ben disposats i ajaguts (posició de decúbit lateral) i amb molt bon estat de conservació, segurament pertanyent a un home i una dona. Una segona fase d'enterrament, anterior a la dels dos esquelets anteriors, queda definida per la presència de les restes d'almenys 15 individus més, amuntegades al fons de la cova pel fet que, a mesura que s'anaven fent noves inhumacions a la cova, arraconaven cap el fons les restes anteriors. I encara es pot parlar d'una altra fase d'enterrament, doncs es van trobar un altre conjunt d'ossos també arraconats i amuntegats que se suposa són els primers que es van dipositar a la cova. En total, en aquest hipogeu s'han catalogat fins al moment uns 32 cossos. Després del seu darrer ús, l'hipogeu va ser segellat amb pedres; quan aquestes cambres es tancaven, els habitants de la zona acostumaven a obrir un nou hipogeu, a uns 200 metres de distància, o es traslladaven a una altra zona. Pel que fa al material arqueològic, corresponent a les possessions de roba i ornaments enterrats al mateix hipogeu, s'han recuperat diversos botons d'os, així com algunes peces de collaret, fetes sobre petxina o os, localitzades entre els ossos. Aquests tipus d'hipogeus subterranis del Bronze Inicial corresponen a petites comunitats agrícoles assentades pel territori del Vallès; a la nostra comarca s'han localitzat altres hipogeus amb característiques molts semblants al de Ripollet, com ara el jaciment de Can Gambús 1 de Sabadell i a Can Roqueta, però segons els arqueòlegs del jaciment local, l'hipogeu de Ripollet sembla ser de major importància, ja que presenta un major nombre d'individus enterrats.

Les troballes encara han de ser estudiades més exhaustivament, per poder determinar, de forma més concreta, el nombre d'individus, el seu sexe i edat, entre d'altres dades. L'empresa Arrago S.L., és la responsable de les excavacions, les quals són finançades per l'Ajuntament de Ripollet. Caldrà esperar als resultats dels estudis de les excavacions, però sens dubte, estem davant d'una troballa que donarà una important font de llum a la història local i que a més, situarà Ripollet en un lloc destacat en el panorama arqueològic català.

El jaciment fou localitzat a començaments d'agost de l'any 2006, quan un aficionat local va observar durant les obres d'una zona del Parc dels Pinetons, que apareixien les restes d'una possible sitja, de la que va poder recuperar algun fragment de material ceràmic prehistòric. La troballa es va comunicar a la Generalitat i els seus tècnics van constatar que en aquella zona hi havia més restes arqueològiques visibles. Per tant es va efectuar una prospecció de la superfície afectada per la tercera fase d'ampliació del Parc Pinetons i es va delimitar així l'àrea del jaciment arqueològic, que té una extensió aproximada de 1,75 ha. Els treballs van ser encarregats a l'empresa Arrago sl, que va efectuar els treballs d'excavació arqueològica al llarg de l'any 2007. Justament al costat d'aquest jaciment hi ha un terreny delimitat pels carrers Puigmal, Barberà del Vallès i Av. Mediterrani i Catalunya on actualment s'està construint el Centre Integral per a la Gent Gran. Donat que el terreny es trobava en l'àrea d'influència del Jaciment dels Pinetons, s'hi va realitzar una prospecció preventiva que també va donar resultats positius.

MATAS, Òscar (2006) Memòria de la intervenció arqueològica al Parc dels Pinetons. Aragó SL. Sabadell