Jaciment de la Pedra de Llinàs
Montmeló

    Vallès Oriental
    Polígon Concentració Industrial Vallesana.
    Emplaçament
    Al peu de Can Tacó, al sud-est del terme municipal, a tocar amb Montornès del Vallès.

    Coordenades:

    41.548381326805
    2.2570466995239
    438037
    4599902
    Número de fitxa
    08135 - 50
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Neolític
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Dolent
    El menhir fou extret sense que es pogués realitzar un estudi arqueològic de l'emplaçament.
    Protecció
    Legal
    BPU
    IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada accessible
    diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Emplaçament on l'any 1996 es va redescobrir, fortuïtament, el menhir conegut com la Pedra de Llinàs que havia quedat sepultat per cobriments de terra i oblidat. El jaciment es troba en ple polígon industrial La Vallesana, als peus del turó de Can Tacó i al costat del que era el Camí Ral de Girona.

    En una visita que feien el senyor Ignasi Cantarell, el senyor Manuel Ramal, que era l'alcalde de Montmeló, amb el president de la Societat Catalana d'Arqueologia, senyor Josep Barberà, al jaciment de Can Tacó, observaren en unes obres del polígon citat una gran llosa, al fons d'una rasa. L'existència de fonts documentals que parlaven de la Pedra de Llinàs va alertar els visitants. La pedra s'extragué amb sistemes mecànics, però sense un estudi arqueològic de l'indret i es traslladà a l'Ajuntament.

    Aquest jaciment no figura a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    Des de l'any 1878 es tenia referència documental a través d'una nota publicada per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques on s'esmentava l'existència d'un monòlit granític anomenat Pedra de Llinàs, que es trobava tombat a la confluència dels rius Mogent i Congost.

    A mitjans del segle XX va quedar colgat per la construcció del polígon industrial La Vallesana i se'n va perdre la pista fins que l'any 1996 fou redescobert durant unes obres de sanejament en l'esmentat polígon, per Ignasi Cantarell, Josep Barberà i Mauel Ramal.

    Es traslladà a l'edifici de l'Ajuntament i l'any 1998 s'instal·là en el seu emplaçament actual, el Museu Municipal.

    BERTRAN, J.; BOSCH, J.; i TENAS, M. (2011). Els menhirs dels Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet. Dins Notes, núm. 26, pp. 121-148.

    CANTARELL FONTCUBERTA, Ignasi (1996). La pedra de Llinàs. Dins Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló, núm. 1, pp. 1-6.

    CURA, M. (1998). Una estela-menhir a Montmeló: la pedra de Llinars. Inèdit.

    IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.