Indumentària i complements dels Armats
Moià

    Moianès
    Casc Urbà - c. Rafael Casanova núm. 8
    Emplaçament
    Museu Municipal de Moià

    Coordenades:

    41.81284
    2.10967
    426049
    4629379
    Número de fitxa
    08138 - 185
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Col·lecció
    Neoclàssic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1916
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament - Pl. Sant Sebastià, 1 08180 Moià
    Autor de la fitxa
    Cristina Casinos

    Es tracta de 17 vestits, 115 cascs amb galteres, 22 cuirasses (LORICAE) de legionaris, 13 llances (PILUM), 29 escuts, pectorals com a armadura lleugera (VELITES); 2 tambors i 1 estendard (SIGNI) aquest últim és portat per un soldat (SIGNIFER) amb el lema de la legió SPQR (Senatus Populus Que Romanus=El Senat i el poble romà).

    La primera noticia que es té sobre els Armats són documents de l'Arxiu Parroquial (ara Arxiu del Bisbatt de Vic), de la confraria de la Mare de Déu de la Soledat, datats el 1815.
    En un principi els armats eren 14 però l'any 1921 el tenor Francesc Viñas va pagar els vestits i els abillaments de tres armats més. Enguany continuen sent 17 soldats armats que desfilen el Dijous Sant.
    El casc, la cuirassa i les defenses eren de cartró, però actualment són metàl·lics.
    La senzilla vestimenta que portaven el banderer (AQUILIFER), els timbalers i els 12 armats va ser estrenada l'any 1916 i va ser confeccionada pel sastre moianès Josep Vilanova. Els nous vestits van ser pagats per subscripció popular.
    El banderer portava l'escut que portava Francesc Viñas en la representació de l'òpera Lohengrin, però es va perdre a la Guerra Civil.
    Els Armats formen part de l'esquadró de soldats romans que precedien els passos religiosos. Actualment continuen sortint el Dijous Sant per fer els seus passos tradicionals coneguts com: la cadena, el quadre, el triangle, l'esgrima, el rellotge acompanyats de les seves llances (pilum), escuts i estendards (labarium) en el silenci i la foscor del carrer. També surten en laprocessió del Divendres Sant.
    Són un record de l'esplendor que va tenir Moià en la seva Setmana Santa.

    Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 84. Ed. T&T. Ajuntament de Moià. Moià.
    www.festesifires.com
    Jaume Clarà, "La Setmana Santa de Moià", 2013