Goigs en lloança del gloriós màrtir Sant Vicenç, patró del poble de Sant Vicenç de Montalt
Sant Vicenç de Montalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edició en un únic color, en paper corrent, en doble full sense numerar. Dibuixos i orla impresos, en un únic color. Publicat l’any 2001, d’una reproducció més antiga. Quadre delimitat per una orla estreta de motius geomètrics i vegetals a la part inferior. La resta de l’espai està ocupat per quadres amb imatges relacionades sobre : “El Delme / La Puntaira / Xurravins / Vista General / Museu del Pessebre / Ermita de Sant Llop / El Montalt. Els Tres Turons / La platja / La font de la Plaça / L’Orfeó / L’Ajuntament / La vinya / La pica de batejar / L’església / Les Caramelles / De Nativitate Christi / Maduixots / La pedra de l’ou”.
A mà esquerra del full hi ha la partitura i la lletra de l’entrada i tornada amb el dibuix de Sant Vicenç Màrtir.
A mà dreta, els goigs pròpiament dit; banda de l’encapçalament, “GOIGS EN LLOANÇA DEL GLORIÓS MÀRTIR / Sant Vicenç / patró del poble de Sant Vicenç de Montalt / de l’Arquebisbat de Barcelona / La seva festa és el 22 de Gener”.
El text està disposat en tres columnes, essent la del mig la més curta ja que l’espai queda ocupat per la imatge del sant. La transcripció sencera del goig, diu així:
Primera columna:
Puix brilleu, far lluminós,
a Montalt en serra i mar:
vulgueu-nos sempre ajudar,
Vicenç màrtir gloriós.//
El mantell de la mar blava,
sol i llum aura clement,
nostre poble agombolava
ja des del seu naixement;
Déu en vós ens va donar
un valiment poderós:
vulgueu-nos...//
Osca fou bressol i aurora,
la terra austera on naixeu,
vós sou la llum protectora
de tants de pobles arreu;
venceu la fosca, estel clar,
d´un món vell i tenebrós:
vulgueu-nos...//
De Saragossa a València,
sofriu exili i turments,
més per vostre paciència
on passeu hi feu creients;
caminar és sofrir i sembrar
i el torment és goig per vós:
vulgueu-nos...//
A la pila del Baptisme
els fidels regenereu
Sant Valeri és el carisma
d´Esperit que us dóna Déu;
ruta d´or que va deixar
vostre exemple generós:
vulgueu-nos...//
Segona columna:
[Imatge del sant]
Nostres pares us lliuraren
amb la fe, vida i afanys
i aquest temple us consagraren
ara fa quatre-cents anys:
puix venim a recordar
un passat tan pietós:
vulgueu-nos...//
Tercera columna:
Els pinsans i caderneres
amb refilets en esclat,
els vitralls i careneres
d´aquest temple han alegrat;
i, al dedins, volten l´altar
sants i savis a redós:
vulgueu-nos...//
Quan aquest poble creixia
a vostre ombra, Sant Vicenç,
el cel per vós el volia
terra oberta als quatre vents;
per gaudir, per treballar,
en la brega i el repòs:
vulgueu-nos...//
Cada estiu ve l´oreneta
i ens anuncia temps novell
i una gent digna i quieta
ve al repòs d´aquest vaixell;
que aprenguem tots a remar
en la nau que guieu vós:
vulgueu-nos...//
Acollidors i fidels,
a Sant Vicenç de Montalt
tenim fondes les arrels
i mirem enllà i ben alt;
per compartir i estimar
deu-nos un cor generós:
vulgueu-nos...//
En miracles poderós
aquest poble us vol cantar:
vulgueu-nos sempre ajudar,
Vicenç màrtir gloriós.//
PARTITURA AMB LLETRA.
Puix que sempre tan amat / foreu Vos del Salvador, / Sant Jaume Apòstol sagrat / sigueu nostre protector.//
De Jesucrist sou parent / per Salomé, vostra mare, / i amb xarxes del vostre pare/ els guanyeu son aliment; / i a l’ínclit apostolat / passeu des de pescador, etc. //
Vp. Anuntiaverunt opera Dei / Rj. Et facta ejus intellexerunt. //
Esto Domine plebi tuae, Santificator et custos: ut B. Jacobi Apóstoli tui munita presidiis, et conversatione tipi pláceat, / et secura mente deserviat. Per Christum Dominum Nostrum Rj. Amén.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
L´any 2001 amb motiu dels actes de commemoració dels 400 anys de l’Església, el rector, Mossèn Vicenç Roig, juntament amb el vilatà i membre dels Amics dels Goigs, el Dr. Santiago Tintoré, van fer possible perquè el poble de Sant Vicenç pogués tenir una nova edició dels goigs. L’autor de la lletra fou el poeta i pedagog Antoni Fortuny i Feliu. La música de Josep Mont i Grau que ja havia harmonitzat els anteriors goigs. Les il·lustracions anaren a càrrec de l’Emili Goimbault.
