Goigs del gloriós màrtir S. Vicenç. Patró del poble de Sant Vicenç de Montalt
Sant Vicenç de Montalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edició en color, sense numerar. Publicat el mes de desembre de l’any 2012. Quadre delimitat per una orla estreta de motius geomètrics. A l’interior, dessota el títol, una imatge en color del sant amb la palma del martiri a la mà esquerra amb el vestit de diaca. Al fons, la platja de Sant Vicenç amb un vaixell i als seus peus, un corb. A banda i banda de la imatge, hi ha dos gerros florits recordant les antigues imatges realitzades al boix.
El text està disposat en dues columnes separades per una quadrícula amb cinc vinyetes que conten els diferents turments a què va ser sotmès, entre els quals, la graella, la creu en aspa, el poltre, el fuet, els ganxos de ferro. La llegenda conta que després del martiri fou llençat en una masmorra, on va morir. El seu cos es llençà en un femer, però els corbs el protegiren perquè les feres no el devoressin. Després tot i mort li lligaren una mola al coll i el llençaren al riu Túria; però el cos del sant retornà a la ribera. Els cristians els recolliren i l’enterraren pels volts de la ciutat. Els corbs continuaren protegint la tomba.
La transcripció sencera del goig, diu així:
Primera columna:
Sant Vicenç amic de Déu
vulgueu-nos sempre guiar
per saber servir a Déu
per la terra i per la mar.//
Vostra vida fou tan santa
puix qui la coneix s’admira
en veure vostra constància
que l’exercíreu sens mida:
vulgueu-nos doncs Sant Vicenç
en eixa vida guiar.//
Sant Valeri per ser vell
No podia predicar
Vós ho prenguéreu per ell
argüint el mal obrar
i així amb alta veu
reprenguéreu el Tirà, Eic.//
Veient vostra perseverança
Dacià, el tirà infidel,
us féu tancar en una estança
presó fosca i molt cruel;
més baixà un àngel del cel
i la va fer clarejar. Eic.//
Com Dacià observa i veu
Sant Vicenç la vostra fe
volgué dar-vos vida breu
amb turments com Llucifer
i vós ho suporteu i
els poguéreu tots passar. Eic.//
Segona columna:
Aquell cos martiritzat
El portaren al desert,
Perquè fos allí menjat
Per l’animal més cruel
Però Crist, que és amic seu,
Per un corb el fa guardar. Eic.//
I quan veu aquell miracle
volent-se de vós venjar
el cos mort posat en barca
va fer-lo a la mar tirar;
mes també a pesar seu
a terra prest va tornar. Eic.//
El Poble de Sant Vicenç
ha estat molt venturós
de conservar i posseir
les relíquies d’aquest cos
sigueu-li Patró doncs seu
puix així us vol venerar. Eic.//
TORNADA
Puix esteu de Déu gosant
en el cel més que el sol clar
procureu-nos Sant Vicenç
camí per Déu estimar.//
Sant Vicenç amic de Déu
Vulgueu-nos sempre guiar
Per saber servir a Déu
Per la terra I per la mar. Eic.//
V/. Justurs ut palma florevit
V/. Sicut secdrus linani multiplicavit.
OREMUS
Adesto Domine Suplicationibus nostris: ut qui es inquitate nostra reos nos esse cognoscimus Beati martiris tui Vicentii intecessione Liberemus per Dominum.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
L´any 2001 amb motiu dels actes de commemoració dels 400 anys de l’Església, el rector, Mossèn Vicenç Roig, juntament amb el vilatà i membre dels Amics dels Goigs, el Dr. Santiago Tintoré, van fer possible perquè el poble de Sant Vicenç pogués tenir una nova edició dels goigs. L’autor de la lletra fou el poeta i pedagog Antoni Fortuny i Feliu. La música de Josep Mont i Grau que ja havia harmonitzat els anteriors goigs. Les il·lustracions anaren a càrrec de l’Emili Goimbault.
El mes de desembre de l’any 2012, novament es dissenyaren uns nous goigs a càrrec d’Antoni Sàbat Aguilera.
