Goigs dels gloriosos germans martirs Sants Joan i Pau
Sant Vicenç de Montalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edició en blanc i negre, en paper corrent, sense numerar. Quadre delimitat per una orla estreta de motius geomètrics. A la part superior del quadre s’hi llegeix el títol “GOIGS DELS GLORIOSOS GERMANS MARTIRS / SANTS JOAN Y PAU, / Que se veneran en Sant Vicenç de Llavaneras. / La sua festa lo dia 26 de Juny”. Al centre, un requadre amb les imatges de Sant Joan i Sant Pau, cadascun amb la palma del martiri i l’església de Sant Vicenç en petit al fons, entre tots dos. La transcripció sencera del goig, diu així:
Primera columna:
Puig vostres mèrits son tants
en la celestial esfera :
ajudau á qui os venera
Joan y Pau Martirs Sants.
Per Vostra lealtat y honor,
Constancia, Princesa hermosa,
donà paraula de Esposa
á un General Gran Señor ;
integrà al Emperador
uns Oficials tant brillants : &c.
Lo General esforsát
partí ab vostra companyia,
y perdé sa valentia
al punt ques veu sitiát ;
mes vostre amparo sagrat
fa las legions triunfants ; &c.
De triunfo tant portentós
lo General tot pasmat,
luego vol ser batejat
creyent en Cristo gloriós ;
confessa ser victoriós
per la fé dels cristians : &c.
Entre la Familia Real
Los dos Germans heu viscut,
Practicant tota virtut
Segona columna:
servint al Deu inmortal ;
tot pobre en vostre caudal
trobà remeys abundants : &c.
De vostras gracias y lley
prendat Juliá Emperador,
os vol en señal de amor
admetrer á son servey;
mes á un idólatra Rey,
servir os negareu constants : &c.
De aixó indignat lo tirà
os diu ab furiosas veus,
que si no adoreu sos Deus
la vida vos llevarà;
un decret tant inhumà
no os pogué fer inconstants: &c.
Trobantvos columna inmoble
Terencia, os va degollar,
y de secret enterrar
tement motins en lo poble;
mes li curéu ab cor noble
son fill de mals penetrants: &c.
Tan felis mort publicaren
los infernals esperits,
que ab horrendos alarits
molts cossos desampararen;
Tercera columna:
així al mon testificareu
cuant de Deu foreu amats: &c.
Sou dos verdas oliveres
que pietat destil·leu,
sou dos llums devant de Deu
y del Cel claus duraderas;
ja serenant las esferes
ja enviant plujas importants: &c.
De vostra virtut sagrada
son devots amparats,
y los pobles resguardats
de la pesta y pedregada;
logran cullita assahonada
en vostre culto incessants; &c.
Lo poble de Llavaneras
ab crescudas devocions,
vos venera per patrons
y rendeix son cor de veras:
fiant libraréu sas eres
y persones tots instants : &c.
TORNADA.
Ja que es tant relevant
vostra gloria verdadera :
ajudau á qui os venera
Joan y Pau Martirs Sants.
V/. Exultabunt Sancti in Gloria.
Rt/. Laetabuntur in cubilibus suis.
OREMUS.
Quaesumus, Omnípotens Deus: ut nos geminata laetitiu hodiernae festivitatis excipiat, quae / de Beatorum Martyrum Joannis et Pauli florí fisatione procedit, quos eadem fidei et passio / verè fecit esse germanos. Per Christum Dominum Nostrum. Re. Amen.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
Joan i Pau de Roma són dos germans màrtirs cristians nascuts durant el segle IV en una família notable, decapitats i sebollits secretament sota l’escala de casa seva.
