Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La transcripció sencera dels goigs diu així:
[Primera columna]
Puig al Cel habeu alcansat / y sou tan amich de Deu; / siau nostre advocat / Patró Apostol S. Andreu. //
De Beshayda natural / sou vos Sant molt Gloriós, / Sant Pere germà carnal / sabem tots que es de Vos; / tots crehem que sou estat / de nació Galileu, / siau nostre Advocat.//
Vos foreu Apostol gran / dexepble de Jesuchrist, / y primer de Sant Joan / del Babtista com se es vist; / de Jesus sou ordenat / un ver Sacerdot seu, / siau nostre Advocat. //
En Sitia predicareu / una doctrina del cel / la que tots admiraren / predicant-los ab gran zel; / en Achaya habeu predicat / també molts dies arreu, / siau nostre Advocat. //
Un preconsul dit Egéas / envaït per los Romans / obrá ab vos meravelles / azotanvos per tirans; / cruelment sou asotat / imitant á nostre Deu, siau nostre Advocat. //
[Segona columna]
No parà, aquí lo turment / del Tirá vos feu donar / pues devant de molta gent / en la creu Vos lligà; / dos dies habeu estat / tot viu posat en la Creu, / siau nostre Advocat. //
O creu benaventurada / diguéreu Apostol Sant / de Jesus sou consagrada / ab la sua preciosa sanch; / y sou del Apostolat / un vber dexepble seu, / siau nostre Advocat. //
Pasats ja estos dos dies / lo Tirà meravellat, /que ab tals cruels fatigas / vostre cos no hage espirat; / á Jesuchrist suplicau / donant lo esperit á Deu, / siau nostre Advocat. //
Vostre cos està en Italia / en la ciutat de Amalfí, / uy lo cap està en Roma / y Vos sou Patro de assí; / Tot Remiñó vos suplica / quens hajau perdó de Deu, / siau nostre Advocat. //
Puig al cel sou col-locat / y goseu sempre de Deu / siau nostre advocat / Patró Apostol de Sant Andreu. //
V. In omnem terran exivit sonus eorum//
R. Et in fines orbis terrae verba eorum. //
OREMUS
Magestatem tuam, Domine supplices exoramus, ut sicut Eclesiae tuae Beatus Andreas Apostolus exitit Predicador, et Rector: Ita apud te sit pro nobis perpetuus intercessor: Per Christum.
[Fora de l’orla]: Libreria de A. Franquet – Gerona / Imp. De Manuel Llach.- 1871
Edició en un sol color, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix, procedent de la impremta de Manuel Llach, i distribuïts per la Llibreria de A. Franquet, de Girona, que es canten per la seva festa, el 30 de novembre.
Quadre delimitat per una orla geomètrica i floral. Al dessota, centrat, A la part superior, enquadrat al centre, una representació de Sant Andreu amb barba. Amb la mà dreta, recolzat en una creu en forma d’aspa (crux decussata) sense claus, on fou amarrat fins a la seva mort, dos dies després. A la mà esquerra, sosté un llibre obert. A l’horitzó, el mar amb un vaixell de vela.
A ambdós costats de la imatge, un text decorat amb unes flors.
El text, en català, està disposat en dues columnes separades per una decoració vertical.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
