Goigs de Sant Andreu Oristà

Osona
Església de Sant Andreu d'Oristà. Nucli urbà d'Oristà. Oristà

Coordenades:

41.93219
2.06014
422080
4642674
08151-341
Patrimoni documental
Fons documental
Contemporani
XX
Lluís Alemany (lletra)
Bo
Física
Restringit
Religiós
Privada accessible
Bisbat de Vic. c/ Santa Maria, 1. 08500. Vic
Jordi Compte i Marta Homs
Es tracta dels Goigs en honor a Sant Andreu, apòstol, venerat a l'església de Sant Andreu d'Oristà. La lletra de la present edició és de Lluís Alemany. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Andreu representat amb la creu en forma d'aspa, atribut del Sant. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida del Sant.
Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Sant Andreu, apòstol, era el germà gran de Sant Pere, i com ell, pescador de Galilea. Va ser el primer a seguir a Jesús i per aquest motiu els grecs el van anomenar Protokletos o Protoclite (el primer a ser convocat). La hagiografia explica que després de la mort de Jesús hauria estat designat per evangelitzar Escitia. Allí se li aparegué un àngel que li va dir que anés a veure a Mateu, que es trobava a Etiòpia, cegat i empresonat. Un cop davant seu es va agenollar i es va posar a resar, i al moment Mateu recuperà la vista. Un cop complerta la seva missió va arribar primer a Grècia i després a Àsia Menor, on hauria realitzat una sèrie de miracles. Empresonat pel procònsol romà Quirino, governador de Macedònia, que l'acusava d'incitar a la destrucció del temples i desviar al poble del culte dels Déus, va ser llançat a les feres, que el van respectar. Quan va visitar el Peloponès, a Patràs, va curar a la dona del procònsol Egeas. Però, aquest, que li recriminava predicar la desobediència a l'emperador, el va fer apallissar amb vares i després va ordenar que el lliguessin amb cordes a una creu, on morí al tercer dia. L'atribut més popular de Sant Andreu és la creu en forma d'aspa, tot i que no es té cap testimoni documental. Segurament aquest símbol iconogràfic sorgeix de l'imaginari popular, en què Sant Andreu hauria decidit que la creu on fou crucificat fos diferent a la de Jesucrist. Aquest símbol es troba representat per primer com el segle X, tot i que s'estén en gran profusió a partir del segle XV.