Goigs de Sant Nazari Oristà

Osona
Església de Sant Nazari de la Garriga. Oristà
A 3900 metres per pista forestal de la carretera C-670, punt quilomètric 6'300

Coordenades:

41.90167
2.05486
421605
4639291
08151-342
Patrimoni documental
Fons documental
Contemporani
XX
Bo
Física
Restringit
Religiós
Privada accessible
Bisbat de Vic. c/ Santa Maria, 1. 08500. Vic
Jordi Compte i Marta Homs

Es tracta dels Goigs en honor a Sant Nazari, màrtir, que es venera a la capella de Sant Nazari de la Garriga, actualment dins la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Nazari representat de peu, vestit amb una armadura i empunyant una espasa amb una mà i la palma del martiri amb l'altra. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.

Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Nazari era un romà que serví a l'exèrcit fins que decidí abandonar-lo i dedicar-se a la fe cristiana, a través d'un bateig en el que rebé el nom de Nazari. Per la seva fe, fou perseguit pels emperadors Dioclecià i Maximià. Aquest últim, veient que no el faria canviar d'actitud va decapitar a Nazari i va manar enviar-lo a les feres. Els cristians van recollir les restes del seu cos i les van traslladar a les catacumbes romanes.