Es tracta dels Goigs en honor a la Marededéu de Palau, que es venera a l'església de Santa Maria de Palau, de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics. A la part superior hi ha un dibuix de la talla de la Marededéu de Palau flanquejat per dos petits dibuixos d'àngels. A la part central hi ha les estrofes de lloança i les pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció i al seus favors; a la part inferior hi ha una oració, i la partitura amb la música dels goigs. "Puix sou Reina de la pau i de terra i cel Senyora: SIGUEU NOSTRA PROTECTORA VERGE SANTA DE PALAU. GRANOLLERS té des d'antic al Serrat rica Capella vostra imatge tota bella presideix l'altar molt ric. Que amorosa vigilau nostra plana encantadora! Cada llar patriarcal d'eixa gran feligresia és com rica pedreria que us corona el front reial. Bell dosser és el cel blau que us vesteix de llum, Senyora. La més bella entre les flors us cantem, o Rosa vera, i venim amb gran dalera per flairar vostres olors. De les valls lliri suau, floriu sempre a nostra vora. Sou l'estrella del matí que nova alba ens anuncia. Vós causeu nostra alegria que és Jesús, el Sol diví. Vós que als braços el portau sigueu sempre nostra Aurora. Per l'aplec, a vostre altar el jovent, devot s'atança i a Vós prega amb l'esperança de fundar una nova llar. Vós dels cors teniu la clau, d'amors purs sou donadora. Amb sos cants, àngels i ocells us aclamen molt formosa, i aquest càntic a l'Esposa repetim fent chor amb ells. Ja que nostre cant us plau us el fem sentir a tot hora. Cada jorn al vesprejar sentiu precs de totes bandes i us adormen les garlandes del Rosari en cada llar. Amb quin goig us coronau del Roser que mai s'esflora. Vós oïu els nostres clams quan més tristes són les hores, quan ses dents devoradores l'aixut clava en nostres camps. El present ens enviau de la pluja benfactora. Pedra, llamps i temporals vostra mà sempre els atura, allunyeu Vós la malura que amenaça els animals. Des de el cel on Vós regnau sou la nostra Salvadora. En sentir venir la mrt, si sou Vós el nostre auxili, deixarem aquest exili per volar al millor port. Guieu Vós la nostra nau cap al cel que'l cor anyora. En aquell moment feliç lliures ja de nostres llaços, volarem a vostres braços que ens duran al Paradís, O, que dolça i que suau l'abraçada acullidora. La parròquia a Vós acut, concediu-li fe arrelada, feu que visqui arrecerada al Palau de fortitud. Com a Reina a Vós escau acollir a qui us implora. Puix al cel hi ha goig i pau i en la terra tot hom plora: SIGUEU NOSTRA PROTECTORA VERGE SANTA DE PALAU."
