Goigs a sant Mercuri i santa Feliciana Els Prats de Rei

Anoia
Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada)
A l'arxiu de la Biblioteca Central d'Igualada.
608

Coordenades:

41.70552
1.54159
378661
4618109
08170-115
Patrimoni moble
Objecte
Contemporani
Popular
XIX
Bo
Física
Restringit
Científic
Pública
Biblioteca Central d'Igualada. Plaça de Cal Font s/n (08700 Igualada).
Jordina Sales Carbonell

Es tracta d'un full de goigs conservat a la Biblioteca Central d'Igualada, amb el títol: 'Goigs en alabansa dels gloriosos martyrs s. Marcurio y santa Feliciana. Patrons de la vila de Prats del Rey, bisbat de Vich', d'autoria anònima. Es tracta d'un exemplar imprès sobre paper a una tinta (negre) i per una sola cara; al revers no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió. No conté cap tipus de numeració ni de referència del tiratge.
Presenta la següent estructura compositiva: dins d'una orla consistent en una sanefa força barroca a base de motius vegetals esquematitzats, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera; a continuació, s'ha gravat la representació dels sants Mercuri i Feliciana emmarcada dins d'un requadre fet amb dues senzilles línies paral·leles i els angles arrodonits, tot plegat flanquejat per dos craters amb ornaments vegetals; els sants estan representats un al costat de l'altre, amb la palma del martiri a la mà; a continuació, la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents en dues senzilles i fines línies verticals; la lletra conté tota una sèrie de variacions ortogràfiques pre-normatives. Després de les tres columnes que contenen els goigs pròpiament dits, apareix un 'oremus' de dues línies que ocupen tot l'ample de la orla; a continuació, separat per una línia, es fa constar que els goigs s'han imprès a costa dels patrons de la capella dels Sants: uns tals Jeroni i Magí Llobet, membres d'una família principal de la vila des de l'Edat Mitjana. No consta indicació del taller o estamper ni l'any de la impressió.

A la Biblioteca Central d'Igualada tenen còpia d'aquest full, però no consta on és l'original a partir del qual s'ha fet dita còpia.

Aquest full de goigs a sant Mercuri i santa Feliciana fa referència a la veneració de que eren objecte els dos sants en una de les capelles de l'església parroquial de la vila dels Prats de Rei, on hi ha depositades les seves relíquies.
Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants.
El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI-XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui.
Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc.
Una completa col·lecció de goigs dels Prats de Rei és custodiada actualment a la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la direcció i iniciativa de M. Teresa Miret i Solé.

-VILA SALA, Antoni (1910): Prats del Rey y la Mare de Deu del Portal, edició facsímil editada per l'Ajuntament dels Prats de Rei l'any 2003, p. 64.
-BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Ed. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 367-369.