Gegants i capgrossos

Cervelló

Els gegants són figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que solen representar reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional. Juntament amb els capgrossos, constitueixen un element molt destacat de les festes majors en moltes localitats dels Països Catalans, sovint simbolitzant els antics benefactors de la comunitat. Les desfilades de gegants i capgrossos s'organitzen en comparses formades per colles geganteres, una estructura que té els seus orígens en el Seguici Popular del Corpus Christi.

La tradició dels gegants als Països Catalans està documentada des de 1424 a Barcelona, relacionada amb la processó del Corpus, on apareixien figures com David, Goliat i Sant Cristòfol. Aquesta tradició es va expandir ràpidament a València i Mallorca, i la figura femenina, la geganta, va aparèixer al segle XVI.

A partir del segle XVII a València i del segle XIX a Catalunya, es van incorporar els capgrossos, coneguts com a cabets al País Valencià. Al segle XIX, la tradició dels gegants va transcendir la festa del Corpus, integrant-se en les festes majors i de carnaval. Durant el segle XIX, els gegants es van convertir en una expressió d'identitat local per a molts pobles i ciutats. L'any 1902, el primer «Concurs de gegants nanos i monstros típichs» organitzat per l'Ajuntament de Barcelona va revitalitzar la tradició, dotant-la d'una nova força simbòlica que superava els límits territorials.

Al segle XX, molts gegants que van sobreviure a la guerra civil van adoptar la identitat dels Reis Catòlics, i la represa del Corpus sota el nacionalcatolicisme va propiciar la creació de nous gegants per a les processons parroquials. Amb l'arribada de la democràcia, moltes poblacions van recuperar els gegants com a elements d'identitat local i festiva. Es van restaurar figures oblidades i es va tornar a donar vida festiva als carrers. Aquest retrobament amb els gegants va marcar una nova època en el món geganter, esdevenint un fenomen associatiu important. (Costa, 2008: 5).

Els capgrossos provenen d’antigues tradicions de màscares i caps burlescos que es van afegir al seguici de Corpus Christi fent pas als gegants s. XVI. Com a caps grans s’integren a finals del s. XVIII i principis del XIX representant personatges populars i anònims.

La idea original de la creació dels gegants vells va anar a càrrec de Mossèn Xavier Ribas i l’alcalde Josep Lluís Morant. La música del seu ball és una composició del músic cervelloní Antonio Villar que la va escriure també l’any 1998. La coreografia actuall és d’Àlex Garcia (2022)

A partir de l’any 1955 el nou rector, Francesc Tena, va revitalitzar el grup de joves del Patronat Parroquial. Hi va haver més activitats creant grups com el de sardanes i el ball de bastons. En Damià Pascual va consolidar els bastoners i, amb els diners recaptats, va decidir llogar quatre capgrossos a la botiga “El Ingenio” de Barcelona, després en van comprar vuit fins a completar la colla dels capgrossos. L’Antonio Villar o bé Enric Bernet els feien ballar al so del Ball de Nans Nous de la Patum de Berga.

Els grups de folklore popular van animar les festes del poble, primer la del Corpus i després la Festa Major i d’altres, recaptant algun cèntim.

Els capgrossos es guardaven al Patronat parroquial, però quan aquest va anar tancant, van caure en desús a causa de la deixadesa de les activitats populars i es van acabar perdent (c. 1967).

A la fi del franquisme, amb els canvis polítics, s’anava refent la consciència nacional. Això va involucrar recuperar la memòria sobre les tradicions que s’havien perdut i es va recobrar l’espai públic.

A partir de 1977 en Francesc Pasqual va fer uns senzills capgrossos i uns gegants per a reivindicar de nou les activitats populars a través dels diversos grups d’esplai del moment.

Des de 1998 Cervelló va tenir uns nous gegants i uns nous capgrossos comprats al País Valencià per desconeixença, que formen part de la imatgeria de la colla de geganters.

El Grup de Recerca de Cervelló va aconseguir tres capgrossos, del mateix model dels que havia tingut Cervelló, just abans que la botiga "El Ingenio" tanqués definitivament, a fi de treure de l'oblit i preservar-ne el record d'aquesta imatgeria i els que van ser els seus portadors, fa més de seixanta anys i amb la voluntat de recuperar l'antic ball que els acompanyava.