Garrofer del Parc dels Germans Gabrielistes
Sant Vicenç de Montalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Garrofer (Ceratonia siliqua) de més de cent cinquanta anys d'edat, de fulla perenne, de la família de les lleguminoses, amb una alçada que oscil·la entre els quatre i els sis metres. El volum de la capçada és d'11 metres aproximadament. El volt de soca, oscil·la entre els 2,80 m i els 3,80 metres si tenim en compte l'orografia del terreny on es desenvolupa. El tronc és molt curt i les copes força arrodonides, denses i fosques. Les branques principals que conformen la capçada són recargolades i de grans dimensions, podent arribar a mesurar 1,50 metres de diàmetre. L'escorça és gruixuda i presenta fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. S'hi observen diverses actuacions importants de tala a tot el seu perímetre.
Aquest arbre pot viure diversos segles si les condicions són òptimes. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruit, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.
El refranyer popular recull varies dites relacionades amb el garrofer:
Quan l'amo dorm, el garrofer vetlla
Anar-se'n al garrofer de la Tella
Bon arbre és el garrofer que fa garrofes tot l'any; quan li cullen les d'enguany, ja té les de l'any que ve.
Garrofer sembrat del teu avi i vinya per tu mateix
Si vols bones garrofes, que les haigue plantat ton pare; si vols bones olives, que les haigue plantat ton iaio.
Garrofer, garrofer, besa-li el cul al porc.
Si a la dona vols bé, que encenga el foc amb llenya de garrofer.
Si vols fer contenta una muller, dona-li llenya de garrofer; i si li vols mal del tot, dona-li de garrofer bord.
Un bastó de garrofer a les mans del saurí, en el lloc que se li planta, l’aigua es troba per allí.
Història
Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica.
Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan.
Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruit va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant a causa de l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció.
En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: "plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol esser plantat molt fondo, potse empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria prest, volse regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home".
Bibliografia
AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007.
AMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.
CAÑO, Antònia [coord.] (2022). 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de sant Vicenç de Montalt.
PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.
PONS COMAS, David (2018). Entre el roig i el blau. Colors d’una guerra. Barcelona: Caligrama.
SELLARÉS SERRA, Jordi (2024). Les ambaixades a les tres viles: Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt. Alfa Books
