Jardins de Can Valls, Parc dels Germans Gabrielistes

Sant Vicenç de Montalt

Els jardins de Can Valls és un espai verd de gairebé quatre hectàrees, situat al sud de la població, entre el camí del Pedró, al nord i els carrers del Montnegre, de Can Valls i de la Torrassa, al sud, sud-est. Orogràficament, és un enclau ubicat entre la riera de Sant Vicenç (vessant hidrogràfic dret) i el Sot de Can Marial (vessant hidrogràfic esquerre). Aquest fet fa que tot i que els encontorns estiguin molt urbanitzats, disposi de betes d'aigua naturals com la que nodreix el llac. Els accessos estan situat al carrer del Padró, un al nord i l'altre al sud.

La vegetació està distribuïda amb harmonia i distinció, adaptant-se a l'orografia del terreny i convertint els jardins en un racó privilegiat per al gaudi de tota la població, amb zones pels infants, per fer esport o de descans, i espais ben ombrívols a l'estiu amb fonts repartides per tot el parc. Molts dels arbres que s'hi poden veure actualment són centenaris, plantats pels Germans Gabrielistes que els duien dels seus viatges, com els eucaliptus. Hi ha també diversos tipus de palmeres més resistents que la canariensis, atacada per la plaga de l'escarabat morrut des de fa anys. Al costat de la vegetació al·lòctona, però naturalitzada, trobem arbres autòctons com el pi o com els garrofers, dels quals n'hi ha espècimens destacables amb més de dos-cents anys de vida.

El parc té un llac a la part superior que s'alimenta d'aigua de mina i alhora permet regar els parterres amb sistemes d'estalvi d'aigua, minimitzant al màxim les pèrdues. El llac també és un indret de repòs i tranquil·litat, tant per a les persones com per la fauna que hi viu o el freqüenta. Són molt fàcils de veure, l'ànec collverd o de vegades, el blauet. A l'altre costat, a tocar de les escales que travessen els vells eucaliptus, hi ha una glorieta, un element característic i definidor dels parcs de principis de segle XX. 

Els camins delimitats per parterres és una altra característica d'aquesta tipologia de jardins. Destaquen com hem dit anteriorment els espais ombrívols amb una font al costat, com la font de les Moreres. Al darrera d'aquesta, entremig de les canyes de bambú, una espècie al·lòctona, descobrim un muret realitzat amb carreus de pedra on destaca, entre les diverses decoracions, un cap de lleó amb la boca oberta a mena de sortidor d'aigua. Aquest muret es reprodueix exactament igual a l'altre costat del camí, formant part d'un únic conjunt. Aquesta construcció indica doncs la presència d'una antiga font decorativa o bassa poc profunda dels antics jardins de principis de segle i que per alguna raó quedaren obsolets.

Destaquen els centenars de plantes mediterrànies com l'espígol, l'estepa, el romaní, adaptades a la sequera i naturalitzades en els nombrosos marges i exteriors del parc que permeten un estalvi d'aigua considerable i que durant la floració atrauen insectes pol·linitzadors com les abelles o les papallones i alhora ofereixen amb la seva presència una lleugera fragància que embriaga l'ambient i fa d'aquest indret un lloc especial. 

L'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt està duent a terme una intervenció al parc dels Germans Gabrielistes dirigida a millorar l'espai. En concret, s'hi estan arranjant marges i parterres i sembrant prop de 3.500 plantes de diverses espècies que requereixen un consum mínim d’aigua, tenint en compte la situació de sequera que viu el país. A més, s’hi instal·larà un nou sistema de reg eficient amb aigua del llac. Les obres tenen un cost de 43.530 euros.

La fauna present en el parc és bàsicament insectívora i d'avícola. A més dels habitants permanents del llac, destaca el xurraví, el blauet, el tudó, l'oreneta cua-rogenca i la cua-blanca, el gaig, diferents tipus de mallerenga, com la carbonera o l'emplomallada, la puput, el picot garser, la cuereta torrentera i la cuereta blanca.