La cançó Fum, Fum, Fum és una de les nadales més conegudes arreu del principat de Catalunya, que es va recollir a la vila de Prats de Lluçanès. Aquesta cançó, una de les que més es canten per les festes nadalenques, era cantada a l'església de Prats de Lluçanès a matines del dia de Nadal. El mestre Joaquim Pecanins va recollir la cançó a principis del segle XX i la va donar a Joan Lamote de Grignon perquè l'harmonitzés. A partir d'aquí es va donar a conèixer a molts grups de cantaires estenent-se d'aquesta manera arreu del món.
Al vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum.
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
Fill de la Verge Maria,
n'és nat en una establia.
Fum, fum, fum.
Aquí dalt de la muntanya
si n'hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets;
amb la pell i la samarra,
mengen ous i botifarra.
Qui dirà més gran mentida?
ja respon el majoral
amb gran cabal, amb gran cabal;
jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades.
