Fornícula de l'església parroquial de Santa Coloma
Centelles

    Osona
    Plaça Mossèn Xandri, s/n
    Emplaçament
    A l'interior nucli urbà
    524

    Coordenades:

    41.79804
    2.21925
    435136
    4627648
    Número de fitxa
    08067 - 115
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Barroc
    Segle
    XVIII
    Any
    1704
    Es desconeix
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL (PEPCHC 4-5-1995)
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    5279008DG3257N0001ZO
    Autoria de la fitxa
    Jordi Petit Gil

    A la façana de l'església de Santa Coloma de Centelles trobem la figura femenina de Santa Coloma dempeus agafant un colom amb la mà esquerra, rodejada per dues columnes i un sostre de caire barroc.

    Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric.

    En 1704 es va començar a construir la nova església que va ser acabada en 1711 tot i que Francisco de Zamora al seu diari va indicar que l'església era de 1706. La fornícula per tant és de la mateixa època. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església.

    - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles.
    - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic.
    - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.