Forn d'obra antic de la Vall de Vilaramó
Gaià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Forn d'obra o teuleria emplaçat 200 m al nord de la masia de la Vall de Vilaramó, en terres de la seva propietat. Es conserva de manera molt parcial, ja que l'erosió de l'aigua ha anat fent esllavissar les restes. Pel que es pot observar, el forn segueix la tipologia habitual, que consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada, habitualment coberta per una sèrie d'arcs o per una volta. Aquí és on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. En aquest cas la fogaina no és visible, però hauria de trobar-se en el nivell subterrani sota les restes visibles, amb la corresponent boca del forn que hauria d'estar al costat est. La part actualment visible, doncs, és la que corresponia a la cambra de cocció, que estava situada al seu damunt. Es pot observar l'espai interior que ocupava aquesta cambra i tan sols restes molt escadusseres del revestiment intern dels murs, fet amb maons. Sembla que al costat sud hi havia la porta d'accés a aquesta cambra. Al costat del forn per la banda sud s'hi pot veure un esvoranc fet al marge del camí (tal vegada obert per tal d'extreure'n l'argila) que a la part superior té restes d'enderrocs, els quals deuen correspondre a algun element del forn.
Informació oral facilitada per Montserrat Vall de Vilaramó
Història
La masia de la Vall de Vilaramó va tenir dos forns d'obra. El més antic és situat 200 m al nord de la masia, i es troba molt malmès ja que deu fer molts anís que es va abandonar. A l'era de la Vall de Vilaramó hi ha dos rajols amb la data de 1769 que devien ser fets en aquest forn. L'any 1909 es va construir un segon forn, molt més gran, al costat del camí d'accés a la masia. Aquest forn es va utilitzar per proveir de material de construcció les nombroses obres que es van fer a la masia els primers decennis del segle XX, i especialment a la dècada de 1920. Aquest segon forn va estar en funcionament fins a mitjans de segle XX.