Forn d'obra o teuleria de grans dimensions, emplaçat uns 200 m al sud de la masia de la Vall de Vilaramó, en el mateix camí d'accés. Es tracta d'un forn molt ben conservat, que sorprèn per les seves mesures, força més grans del que és comú, i pels grossos carreus amb què està fet. La llargada del mur frontal és d'uns nou metres, i l'espai interior de la cambra mesura 2,97 per 3,27 m. La seva tipologia, però, és l'habitual. Consisteix en una construcció de pedra de planta quadrada, emplaçada en un terreny amb pendent, vora el camí. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada, habitualment coberta per una sèrie d'arcs transversals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter, encarat vers el camí, és format per carreus de tamany gran i força ben escairats. Aquí hi veiem dues boques de la fogaina, de forma quadrada i amb un arc intern. Al mur lateral esquerra hi ha la porta d'accés a la cambra de cocció, rematada amb un arc escarser de maó. El mur lateral oposat és d'una gran gruixària (154 cm). L'interior de la cambra s'ha conservat pràcticament sencera. Tal com és habitual, la cara interna dels murs és protegida amb un revestiment fet de maó, que s'ha conservat parcialment. Un element singular és que el mur davanter tenia una obertura vertical que devia servir per desenfornar les peces amb més comoditat. En un moment donat aquesta obertura es va tapiar. En aquesta part el forn tenia una mena de porxo del qual encara se'n poden veure els forats de les bigues.
A l'altre costat del camí encara es pot veure un gran forat que corresponia a la bassa. Al costat nord hi havia una bassa més petita, d'uns dos metres i feta de maó. Servia per remullar les peces, que es pastaven en el planellet que hi ha al costat. Després, les teules, maons o rajols s'introduïen al forn.
