Forn de calç al camí de la Rovira
Figaró-Montmany

    Vallès Oriental
    Montmany
    Emplaçament
    Pista de la Rovira. Sota el revolt que hi ha més amunt d'aquest mas.

    Coordenades:

    41.70917
    2.24222
    436957
    4617764
    Número de fitxa
    08134-159
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Parcialment destruït
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 001A00050
    Autor de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Forn parcialment destruït format per una estructura construïda de pedres de petites dimensions lligades amb calç i revestides per la cara exterior amb una capa d'argila d'uns 7 cm de gruix utilitzada com element aïllant. Aquesta construcció es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format per la pendent d'un camí. Es tracta d'una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada parcialment a la roca, amb unes mesures aproximades de 3'5 metres de diàmetre i uns 3 metres de profunditat conservant l'inici de la volta o cúpula. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç de planta circular i ovalada de secció troncocònica invertida excavada al sòl natural amb les parets interiors cremades per les diverses coccions que es poden apreciar en la mateixa secció sud del forn. No es conserva la part inferior de l'estructura on es trobava ubicada la solera i la boca del forn. Aquesta normalment construïda en obra i de secció ovalada té com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc.

    El forn de calç és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció de la calç. Aquesta s'obté a partir de la roca calcària que és un dels materials geològic predominant, concretament les calcàries compactes i dolomites. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural. Està limitada lateralment per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi les pedres calcàries. La reacció química que fa la calcària (carbonat càlcic) quan passa a ser calç viva (òxid de calci) es fa mitjançat la cocció. Aquesta calor la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1200 ºC. Per aconseguir les temperatures d'uns 1.000 ºC durant deu o dotze dies, necessaris per la transformació en calç de la pedra viva s'utilitzava molta llenya. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. La calç viva posada en contacta amb aigua s'hidrata i desprèn calor convertint-se en calç morta o amarada. La calç viva es fa servir en la construcció com element d'unió del material constructiu, principalment pedra. La barreja de calç, sorra i grava s'anomena morter. Mentre que la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Aquestes estructures poden aparèixer isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època moderna fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'estructura data d'un moment indeterminat d'època moderna, associat a unes obres de reforma d'una masia i la necessitat de calç, en general.

    AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany.