Fonts de la SEAS
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Aquestes mesures de protecció garanteixen la preservació dels valors ecològics, paisatgístics i culturals del parc, alhora que permeten compatibilitzar-los amb l'ús públic i les activitats tradicionals que s'hi desenvolupen.
Descripció
Dues fonts situades a la llera del torrent de la Font del Rector, a 350 m al nord-est de can Baró, dins del Parc Natural de Collserola.
La primera de les fonts, anomenada font de la SEAS 1, presenta un frontal rudimentari fet de pedres agrupades a la llera del torrent. D’aquest muret surt una teula per on raja l’aigua que és abocada al torrent.
La segona de les fonts, la SEAS 2, es troba al mateix torrent a 20 m per sota de la primera. No presenta cap estructura construïda i simplement tenia, fins no fa gaires anys, un broc cilíndric de ferro enclavat entre les pedres de l’aiguadeix.
La denominació SEAS és un acrònim que prové de la Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc, entitat que durant anys ha tingut cura de les fonts naturals del municipi.
La font SEAS 1 també és coneguda com la font del Caçador.
Cap de les dues fonts està senyalitzada als camins del Parc Natural de Collserola, cosa que dificulta la seva localització. A més, en estar a la llera del torrent, l'accés no és fàcil si no està desbrossat el corriol.
Història
Les fonts, tan presents al Parc Natural de Collserola, conformen dins del paisatge de la serralada una xarxa hídrica essencial, juntament amb mines, basses i canalitzacions.
Tradicionalment, en estar en llocs frescos com fondals i torrenteres, les fonts han sigut llocs de descans i trobada de passejants i excursionistes. Envoltades per un ecosistema de ribera, amb espècies vegetals com avellaners, plàtans o verns, són també abeuradors per ocells i mamífers, a més de refugi per alguns espècimens d’amfibis.
És innegable el valor mediambiental de les fonts, que han estat construïdes i domesticades per l’ésser humà al llarg del temps, amb el propòsit d’aprofitar un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades. Aquesta estacionalitat és una de les característiques de les fonts naturals de muntanya, fet que marca la presència o absència del raig d’aigua.
La geologia de la serra, on predomina la roca llicorella caracteritzada per la seva impermeabilitat, és la responsable de la gran quantitat de fonts que podem trobar caminant pels espais del Parc Natural de Collserola dins del municipi de Sant Just Desvern.
Bibliografia
TORMOS RAMI, Miquel (2007). Camins d'aigua. Passejades per 100 fonts de Collserola. Ediciones Desnivel. Madrid.
