Font del Rector
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Aquestes mesures de protecció garanteixen la preservació dels valors ecològics, paisatgístics i culturals del parc, alhora que permeten compatibilitzar-los amb l'ús públic i les activitats tradicionals que s'hi desenvolupen.
Descripció
Situada dins del Parc Natural de Collserola, es troba a la capçalera del torrent de la Font del Rector, per sota del camí que condueix a can Cuiàs.
L’actual font, que va ser recuperada l’any 1996, presenta un petit mur de pedra vista que conforma el frontal de la font. L’aigua raja d’un broc cilíndric de ferro gruixut i cau a una pica quadrangular situada a la base. Aquesta pica desguassa al torrent mitjançant un rec fet a partir de dues lloses de pedra.
Les restes de la font del Rector original es troben 30 m. per sobre de l’actual. En aquest punt es poden apreciar quatre parets de pedra vista i uns brancals de maó, que corresponen a la caseta de planta quadrangular d’accés a la mina de la font. La construcció estava coberta per una volta, de la qual encara es conserva l’arrencament a la part superior.
Actualment, les restes queden amagades per la vegetació circumdant.
La Font del Rector, com moltes altres a inici del segle XX, va ser un dels punts de trobada per celebrar les populars fontades que aplegaven famílies per passar el dia, en un entorn natural allunyat dels nuclis urbans.
La font apareix citada per Mossèn Antonino Tenas i Alibes l’any 1947 a la seva obra Notes Històriques de la Parròquia de Sant Just Desvern.
Història
Les fonts, tan presents al Parc Natural de Collserola, conformen dins del paisatge de la serralada una xarxa hídrica essencial, juntament amb mines, basses i canalitzacions.
Tradicionalment, en estar en llocs frescos com fondals i torrenteres, les fonts han sigut llocs de descans i trobada de passejants i excursionistes. Envoltades per un ecosistema de ribera, amb espècies vegetals com avellaners, plàtans o verns, són també abeuradors per ocells i mamífers, a més de refugi per alguns espècimens d’amfibis.
És innegable el valor mediambiental de les fonts, que han estat construïdes i domesticades per l’ésser humà al llarg del temps, amb el propòsit d’aprofitar un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades. Aquesta estacionalitat és una de les característiques de les fonts naturals de muntanya, fet que marca la presència o absència del raig d’aigua.
La geologia de la serra, on predomina la roca llicorella caracteritzada per la seva impermeabilitat, és la responsable de la gran quantitat de fonts que podem trobar caminant pels espais del Parc Natural de Collserola, del municipi de Sant Just Desvern.
Bibliografia
TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
TORMOS RAMI, Miquel (2007). Camins d'aigua. Passejades per 100 fonts de Collserola. Ediciones Desnivel. Madrid.
