Fontranó

Sant Agustí de Lluçanès

Fontranó està situada a la vessant sud dels Serrats de les Ginestes i de la Calor, en una zona coneguda com la Solana i encarada cap al massís dels Munts.
Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes, formada per un edifici principal amb una lliça davant la façana principal i diverses construccions annexes, dedicades a un ús agropecuari.
El volum principal està format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega originals són de maçoneria de pedra, encara que diverses parts han estat reformades amb obra vista.
La façana principal, orientada al sud-est té una composició asimètrica d'eix vertical, vertebrada a partir d'una porta principal que té la llinda i els brancals de pedra picada que al convergir formen un arc deprimit convex, enlloc de la tipologia més comuna d'angle recte. També en la planta baixa trobem una altra porta emmarcada amb pedra picada i tres finestres, que com la majoria de les obertures de la masia, combinen pedra picada, maó i fusta en l'emmarcat. Al primer pis trobem tres finestres més entre les que destaca la que es troba a l'esquerra, presenta uns brancals de pedra picada que arriben més avall que l'ampit denotant un possible passat com a balcó, i una llinda, també de pedra picada, amb la data gravada de 1794. Les golfes, que són fruit d'una ampliació, mostren tota la meitat esquerra construïda en obra vista i també presenta tres obertures. A l'extrem dret de la façana hi ha una gran obertura, que correspon a la pallissa.
La façana sud-oest té una construcció adossada, d'un pis i teulada a una vessant que s'utilitza com a cobert. Aquesta edificació només deixa a la vista una part del mur de càrrega, que en aquesta façana està arrebossat i presenta dues obertures, una de les quals és una finestra reformada, que tot i estar emmarcada amb pedra picada només ocupa una quarta part de la finestra original.
La façana nord-oest té menys alçada degut al desnivell de manera que s'accedeix directament al primer pis. Com la façana principal, té una part construïda amb obra vista i les obertures emmarcades amb combinacions de pedra picada, maó i fusta, exceptuant l'única porta que hi ha, que presenta una llinda datada al 1852.
La façana nord-est està dominada per la pallissa i construïda en un desnivell considerable, fet que impossibilita l'accés per aquesta part.
Davant la façana principal, un mur de pedra tanca una lliça que té la roca natural com a paviment i dues entrades, una a cada banda. A l'entorn de la façana sud-oest trobem diverses edificacions, algunes de nova construcció i d'altres construïdes amb murs de maçoneria de pedra i teulada a doble vessant.