El Salt del Llop
Sant Agustí de Lluçanès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Salt del Llop està situada sobre un petit pujol al peu del Serrat de Rocatova, prop del límit amb el terme municipal de Perafita.
Es tracta d'una masia de dimensions mitjanes, formada per un volum principal de planta rectangular, i dues edificacions a la façana nord, una de les quals adossada.
El volum principal està format per planta baixa i primer pis amb teulada a doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega eren originalment de maçoneria de pedra però en una reforma recent es va incorporar el ciment a tots els murs de l'edifici. En aquesta reforma també es van modificar les obertures de manera que cap conserva la llinda, els brancals o l'ampit originals.
La façana principal, orientada al sud, ha estat molt reformada com tot l'edifici. Originalment la porta d'entrada estava a la planta baixa, a on hi havia les quadres i els estables, més tard, l'accés principal va passar al primer pis, amb una escala a través de la qual s'entrava. Actualment l'accés principal es troba a la façana oest.
La façana oest, molt reformada, presenta grans obertures de nova construcció.
La façana nord té un cos annexat que sobresurt perpendicularment del volum central. Està construït amb maçoneria de pedra i teulada a una vessant i el seu ús actual és el de cobert.
La façana est, fruit d'una ampliació lateral del volum central, presenta un cobert de nova construcció, que en el primer pis forma una terrassa. Aquesta part de l'edifici principal, s'ha habilitat com a habitatge independent, dividint la masia en dos habitatges diferenciats.
A pocs metres de les façanes nord i est trobem una edificació que actualment s'utilitza com a cobert i que antigament va servir primer com a sitja i més tard com a graner.
La masia té dos accessos: el més curt és a través de la carretera BV-4341 i un altre lleugerament més llarg a través de la carretera BP-4653.
Història
Construïda probablement entre la segona meitat del segle XVIII i la primera del XIX, lligada a la masia del Prat de la que n'és masoveria. Es troba referenciada documentalment en la convocatòria de l'ajuntament de Sant Agustí per arranjar un camí veïnal l'any 1893.
Bibliografia
YLLA-CATALÀ, G. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1990