Font emplaçada en el curs d'un torrent que desemboca en el torrent de Pregones i, més endavant, amb la riera de Gaià. Es troba al límit sud del terme de Gaià, prop de la casa de Badia. La font és sota una balma allargada, en un indret ombrívol i frondós. Té dos brolladors. El de l'esquerre sempre raja. Pels volts de 1975 l'aigua es va canalitzar cap a un dipòsit que es va adequar en una roca, coberta amb una llosa. Aquí l'aigua queda emmagatzemada i raja per un forat que està tapat amb un tronquet.
Tot i quedar a més d'un km, aquesta era una de les fonts on la gent del carrer de Gaià (o Pla del Forn) i també del raval venien cada dia per proveir-se d'aigua per al consum domèstic. Es diu que l'aigua d'aquesta font és molt pura i va bé per coure el gra. Des de fa uns anys, però, l'indret estaria perdut si no fos per alguns veïns que tenen cura de desbrossar el camí de tant en tant.
Aquesta també és una de les fonts del terme de Gaià escollides pel poeta Miquel M. Lluch per dedicar-li una de les seves composicions elegíaques:
"Enmig la pineda, vora d'un bancal / amb forta alenada de blat i rosella / i cant de cigales, s'obre una clivella / ombrejada i fonda: és la font Vidal."
"L'aigua salta alegre des d'una canal / oberta a la roca, estreta portella / per on regalima, dolça cantarella, / un doll d'aigua fresca, clara i musical. (…)"
