Aquest mas es troba en un entorn on hi ha identificats diversos jaciments de l'edat del ferro, amb un tipus de ceràmica assimilable a la de Merlès, i també d'època ibèrica. Per tant, és força versemblant que la balma hagués estat habitada o aprofitada ja de molt antic. Segons dades recopilades per Josep M. Badia, aquest mas ja està documentat al segle XIV, però per les seves característiques arcaiques és ben probable que s'originés força abans, entorn dels segles X-XI. Concretament, el mas apareix esmentat en un pergamí de l'any 1360 de l'Arxiu del Prat de Cornet, amb la denominació de Recussa. Llavors el mas formava part de la parròquia de Santa Maria de Gaià. Al segle XVII Recussa era un dels masos que havien estat absorvits pel mas Prat, emplaçat al nucli de Gaià. Així, segons un capbreu del castell de Gaià del 1692-93 el Prat posseïa els masos Codinelles (que era a l'est del mas Ventalló), Tornamira, Recussa, Comaderec o Coma d'en Reig (que era al sud de Pregones i avui conegut com la Baga del Prat) i terres d'altres masos. Aleshores l'hereu del Prat era Joan Prat. Des d'antic el mas Recussa pagava un cens al monestir de Serrateix. Cal dir que a l'arxiu particular del Prat (que es troba a la casa nova del Prat, coneguda actualment com a Prat de Cornet) hi ha un bon nombre de documents que fan referència a censos o rendes que el mas Recussa pagava al Prat. Per això, en temps més recents el mas va ser conegut com a Balma del Prat. Ja al segle XIX, segons el Registre de la Riquesa de 1883, el Prat tenia tres masoveries: Manalvens, Tornamira i Tresserra, i un total de 197,51 ha. El mas Recussa ja no consta com a tal entre les seves possessions. Sembla que ja feia temps que havia quedat abandonat. En l'actualitat les terres on hi ha el mas Recussa o Balma del Prat continuen sent una possessió del Prat.
