Font Pública / Can Bellet
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Font d'estil modernista que s'ha atribuït a l'arquitecte Raspall i Mayol. Es troba situada a la cantonada dels carrers de Miquel Ricomà i del Llorer, adossada a l'edifici de can Bellet (antiga fàbrica). Té planta en forma de "L", de manera sobresurt 10 cm del pla de façana. Per la part superior està acabada amb un coronament piramidal. En la base hi ha maclada la pica circular. Els paraments estan revestits de còdols i tenen dos plafons ceràmics de peces quadrades de 10 cm x 10 cm, de color groc, marró i blanc, els quals es complementen amb peces de trencadís al seu entorn. El broc es troba a la cantonada (CUSPINERA et alií, 2001).
Fins poc després de 2002 estava acabada amb una jardinera que sobresortia.
L'edifici de can Bellet, que havia estat una fàbrica, presenta una façana interessant, amb un capcer en forma de frontó.
Història
L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. El 1866 es projectà el carrer de Ricomà, obert el 1872.
L'edifici de can Bellet, on es troba la font, era una antiga fàbrica tèxtil, avui dedicada a restaurant. Pel que fa a la font, per la data, llenguatge i estil s'ha atribuït a l'arquitecte Raspall i Mayol (CUSPINERA et alií, 2001). Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937) fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
