La font de la Guineu està situada en una obaga, a 325 m. d'alçada, en el torrent homònim que neix una mica més amunt, en la cota 370 entre els contraforts del turó del Pi Candeler i el turó de Donadéu. El propi torrent que dona naixement a la deu d'aigua es converteix uns metres més avall en afluent natural del torrent de Can Torrents, incorporant-se pel seu vessant hidrogràfic esquerre.
S'hi accedeix des de la font dels Castanyers un cop travessada l'era de l'antic deu Castanyers en direcció al marge que s'enfila per dessota mateix de la línia elèctrica. El corriol que puja ben costerut ens mena al cap d'una estona a un segon corriol, una mica més ample. Cal seguir sempre a mà dreta, sense deixar-lo, malgrat trobarem una bifurcació. El camí llavors transcorre planer entre mig d'un espès alzinar amb brolles als vessants i amb una bardissa densa a la fondalada, fins a topar amb la font, que ens queda a mà esquerra. Un indicador pintat a mà ens indica la seva presència "FONT DE LA GUINEU" "RESPECTEU LA FONT I EL BOSC DEIXANT-HO BEN NET".
Només encarar la mirada cap a l'esquerra veiem un bloc de pedra parcialment cobert per molses, heura i fullaraca, de la qual sobresurt el broc, que consisteix en una peça fosa de ferro amb les galtes del cul de persona per on rajava encara fa uns anys un bon doll d'aigua. En les restes de l'arrebossat de ciment portland s'hi pot llegir, a la part superior en cercle i estampades emprant una plantilla: "FONT / DE LA / GUINEU" i a la part inferior, gairebé a tocar de terra la data de realització "24-6-26" (per Sant Joan).
A l'esquerra mateix, coberta per la vegetació hi ha una pedra disposada horitzontalment que sembla formar part d'un petit pedrís o banc per seure-hi. Probablement taponada per la terra o alguna arrel, l'aigua va deixar de brollar ja fa un temps i llavors sembla que es localitzà una nova surgència una mica més endins, en una raconada, tot just un parell de metres, on la vegetació a base d'heures, roldor, bardissa, arítjol i altres enfiladisses es manté podada pels excursionistes i protectors de la font. Es conserva l'orifici del broc. Per sobre, una d'aquestes pedres porta el nom pintat "FONT / D´ L. / GUINEU", en lletres negres i vermelles.
En el moment de la visita, la font no rajava però l'indret convida al repòs.
