Font de can Voltà
Gelida

    Alt Penedès
    A l’altra banda del camí d’entrada a can Voltà.
    Emplaçament
    A uns 15 m del camí, baixant un sender.
    363

    Coordenades:

    41.42368
    1.87167
    405715
    4586406
    Número de fitxa
    08091 - 33
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII - XX
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Dolent
    La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font, que no té aigua. Disposava d’un banc d’obra que es troba molt deteriorat i d’una taula rodona de pedra massissa que ha caigut i s’ha escantellat.
    Protecció
    Legal
    Xarxa natura 2000
    Natura 2000
    Àrea especial de protecció
    Sòl de protecció Especial (P.E.I.N. de les Muntanyes de l'Ordal. Xarxa Natura 2000)
    Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, 35085
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08090A007000190000ZL
    Autoria de la fitxa
    Gerard Panadés. INSITU SL

    La de can Voltà o font del Roure rep el nom o bé pel gran roure que la presideix o per la masia que hi ha ben a prop. Es tracta d’una font amb un entorn condicionat com a àrea de descans, amb un banc fet d’obra i una taula de pedra que, combinat amb l’ombra de l’arbre i de l’entorn boscós, satisfeia les necessitats de vilatans i viatgers. El brollador queda just al peu del roure, davall del cartell de fusta que indica font del Roure o de can Voltà.

    Actualment es troba molt descuidada i seca.

    El nom que rep a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic és font de Can Voltà, però es coneix també amb el nom de font del Roure. Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal.

    No es té documentació de l’any de la construcció. A pocs metres de distància s’observa una petita bassa engolida per la vegetació que devia acumular l’aigua de la font.

    CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.