Follador de cal Jaume Manuel
Sant Mateu de Bages
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Un follador és el nom amb què antigament es coneixia el lloc on s'aixafava el raïm en el procés d'elaboració del vi. Abans que aquesta part s'unifiqués i es realitzés en la mateixa tina o cup, s'utilitzaven dos elements separats: el follador i la tina. En aquest cas es tracta d'un follador situat a l'aire lliure i excavat en una roca de sauló, enmig d'un terreny força rocallós on hi devien haver hagut vinyes i on no hi ha cap indici d'un mas a la vora. El follador té la forma d'una cavitat circular, lleugerament rebaixada en una roca. El diàmetre és de 1,90 m aproximadament. Per una banda unes poques pedres reforcen una de les vores i la fan una mica més alta. Per l'altra hi ha un regueró de desguàs, per on sortia el most. Probablement a prop hi devia haver el cup o tina, que no s'ha localitzat.
Informació oral facilitada per Joan Muns, de can Prat Barrina
En altres publicacions apareix amb el nom de Trull de cal Jaume Manuel
Història
Aquest element va ser descobert per Joan Muns després de l'incendi forestal de 1998. Com que no se'n tenia cap referència es va anomenar Trull de cal Jaume Manuel. Hem optat per canviar-li el nom pel del follador, que li és més propi, ja que el terme trull es refereix a un molí d'olives. La casa de cal Jaume Manuel és relativament moderna (entorn del segle XIX) i es va adoptar tan sols com a referència geogràfica; en realitat el follador és molt més antic i s'ignora qui el va construir. Al Bages, sobretot al sector nord, hi ha alguns exemples de cups o tines a l'aire lliure i excavades a la roca, les quals solen situar-se entre els segles XIV i XVII. D'aquesta manera el pagès produïa el vi a prop d'on tenia les vinyes i s'estalviava una part de transport. Normalment es construïen dos elements. Una cavitat més reduïda que és on s'aixafava el raïm (follador) i una altra una mica més gran i de major profunditat on el most, juntament amb la brisa i la rapa, feia el procés de fermentació (cup o tina). La roca solia tenir una paret lliure on hi havia la boixa per on s'extreia el vi. En alguns conjunts també hi trobem un gran forat, normalment en forma de creu, on anava encaixada la premsa de fusta d'eix vertical, que permetia acabar tot el procés en un mateix lloc. Precisament, en un indret relativament proper (cal Cucala) s'hi localitza una premsa a l'aire lliure, en aquest cas una premsa de biga o horitzontal.
Bibliografia
Web Bages Terra de Vins: http://bagesterradevins.cat/patrimoni
