Festa de Tardor
Sant Feliu de Llobregat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La Festa de Tardor s'organitza entorn al dia 12 d'octubre i comença amb el lliurament del Mocador d'Honor, activitat que consisteix en reconèixer a un ciutadà o ciutadana per la seva implicació a les festes del municipi.
Durant els dies que dura la festa se celebren vàries activitats tradicionals com el seguici, el correfoc, les matinades de grallers i trabucaires, el repic de campanes, la plantada de gegants, els cercaviles i l'escenificació de les llegendes populars de la vila, la diada castellera, els balls de bastons, les sardanes, els balls de festa, les havaneres i el rom cremat, el “mercat de l'alegria”, les representacions teatrals i els focs artificials.
Cal destacar la forta col·laboració de les colles i agrupacions en l'organització dels diferents actes de la festa, en el manteniment d'antigues tradicions i en la integració de noves costums i personatges com els nous gegants de la Vila i les composicions musicals que els acompanyen.
A la plaça de la Vila s'hi pot trobar un relleu situat al terra en homenatge al fet que Sant Feliu fos ciutat gegantera l'any 2001. El Seguici d'inici de la festa i el ball d'entremesos que, en finalitzar aquest, té lloc a la plaça de Lluís Companys mereix una menció a part, ja que compta amb una producció musical pròpia i és, segurament, un dels esdeveniments més multitudinaris i valorats de la vila, tant pel públic infantil com per l'adult.
A la plaça de la Vila s'hi pot trobar un relleu situat al terra en homenatge al fet que Sant Feliu fos ciutat gegantera l'any 2001.
Història
Antigament, arreu de la comarca els habitants de Sant Feliu es coneixien com a “garses” per la seva qualitat de garrepes. Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, als anys 1980 es van començar a recuperar tradicions i celebracions populars que havien estat silenciades durant el franquisme. Va ser així com Sant Feliu va recuperar l'animal que metafòricament l'havia caracteritzat configurant, amb cartró i ferro, una garsa de cinc metres de llargada i dos d'alçada que va començar a formar part del bestiari de foc català.
Per altra banda, la tradició gegantera de Sant Feliu es remunta a l'antiga costum de llogar figures per èpoques determinades fins que l'ajuntament va decidir adquirir dos gegants. Uns anys més tard, aquests van desaparèixer, i el 1985 es va presentar l'actual parella formada per Violant de Bar i el Cavaller Guillem. Violant és un personatge històric del segle XIV i, en canvi, Guillem és llegendari. El tercer personatge, el Drac d'Olorda, s'interposa entre Guillem i Violant, però Guillem s'hi imposa.
Bibliografia
- AMIGÓ, Eduard. "El motiu del nostre poble". Va i Ve. Revista cultural i d'informació de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 14 (Sant Feliu de Llobregat, maig 1981). P. 11.
- AMIGÓ, Eduard. "Una gran bèstia gens bèstia". Va i Ve. Revista d'actualitat i cultura de Sant Feliu de Llobregat. Núm. 167 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1995). P. 21.
- MERINO, Àngel. "Violant de Bar y Guillem, dos gigantes para Sant Feliu". El butlletí. Núm. 305 (Sant Feliu de Llobregat, octubre 1985). P. 9-10.
- RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p.
- SANS I FÀBREGAS, Llorenç. Cròniques de Festa Major. Quaderns d'història núm. 2. Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1988. 53 p.
- VINYES I CID. Els Gegants Vells de Sant Feliu de Llobregat. Gegants 84. Hivern 2008.
- "El 12 d'octubre torna la Garsa". El butlletí. Núm. 296 (Sant Feliu de Llobregat, setembre 1984). P. 11.
- La teva ciutat, Sant Feliu de Llobregat. 2003-2007. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2007. P. 113-114.
