Fermall de bronze
Moià

    Moianès
    Casc Urbà - c. Rafael Casanova núm. 8
    Emplaçament
    Museu Municipal de Moià. 2n pis. Sala dels enterraments neolítics.

    Coordenades:

    41.81162
    2.09916
    425175
    4629253
    Número de fitxa
    08138 - 190
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Prehistòric
    Edats dels Metalls
    Segle
    VII aC
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament - Pl. Sant Sebastià, 1 08180 Moià
    Autor de la fitxa
    Cristina Casinos

    Fermall femení de bronze, de tija llarga perforada transversalment, amb cap pla discoidal format per una làmina fina i plana decorada amb copets fets amb la tècnica de repujat que semblen bordejar tot el seu perímetre, tot i que en la zona inferior de l'anvers hi ha una pèrdua del 10% del seu suport. Té una composició de: 85% de bronze, 13% d'estany i 1,2% d'arsènic i unes mides de 15 x 0,5 x 0,4 i 3,5 cm de diàmetre.
    La seva tipologia és inhabitual a la Península Ibèrica i a Catalunya i freqüent a la cultura d'Únetice (Txèquia). Pertany a la tipologia de les agulles anomenades de cap discoidal pla de les que porten un rínxol metàl·lic al capdamunt, que en aquest cas s'ha perdut. Inicialment aquestes agulles portaven un fil metàl·lic que partia del rínxol i s'embolicava a la tija assegurant que el fermall no caigués i quedés ben subjecte.

    Hi ha fitxa d'inventari en el Museu Municipal de Moià, núm. 2341-52.

    Aquesta troballa arqueològica va ser recuperada per Ma. A. Petit durant els treballs de condicionament de la Galeria Sud de la Cova del Toll l'any 1985, després de les inundacions que va patir la cova l'any 1982. El fermall va aparèixer enganxat amb fang a l'interior del crani anomenat núm.1 coincidint amb l'origen i l'època, tot i que segons Ma. A. Petit mai es podran relacionar directament a causa del procés postdeposicional sofert dins la cova.
    L'ús d'aquesta agulla de pit s'estén durant el Bronze Inicial per tota l'Europa Central tot i que es fabriquen imitacions especialment al Nord d'Itàlia, França i Suïssa. Les més properes són les trobades a l'est de França i Suïssa, corresponents a la Cultura del Roine del Bronze Antic.

    Daura, A; Galobart, J; Piñero, J (1995); L'Arqueologia al Bages. Monogràfics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Manresa
    Gómez i Costa, E (2001); " Les Coves del Toll ". Modilianum. Quaderns de divulgació 2. Moià, juny.
    Museu Municipal de Moià. Arxiu Fons Arqueològic, Fitxa nº 2341-52.
    Petit i Mendizàbal, MA (1986); " El cas del suís enterrat a la Cova del Toll ". Pàg.19-20. La Tosca. Moià; (2001); " El Toll: resultats dels treballs de condicionament de l'any 1985 ". Pàg. 55-69. Quaderns de divulgació 2. Juny, Moià.