Estendard de l'Orfeó Feliuà
Sant Feliu de Codines

    Vallès Oriental
    Museu Municipal Can Xifreda. Parc Xifreda, s/n

    Coordenades:

    41.68629
    2.16278
    430324
    4615285
    Número de fitxa
    08210 - 200
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Contemporani
    Modernisme
    Segle
    XX
    Antoni Gaudí i Cornet
    Estat de conservació
    Bo
    Ha estat restaurat en diverses ocasions.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Cultural
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Feliu de Codines. Pl. Josep Umbert Ventura, 2
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    L'Estendard de l'Orfeó Feliuà és una peça que Antoni Gaudí va construir per encàrrec de l'entitat i ho va fer sense seguir les formes habituals d'aquest element.

    El suport té forma de creu, d'on pengen tires de cuir decorades amb seda vermella i groga que sostenen una mola de suro que rememora l'escut municipal. La mola té un pentagrama al davant on hi diu "Orfeó Feliuà". Darrera de la mola hi ha la palma i el llorer que també figuren a l'escut municipal.

    Els braços de la creu presenten pinyes, una clara al·lusió al nom de "Sant Feliu del Pinyó" amb què és també coneguda la població.

    La informació històrica ha estat facilitada per Museu de Can Xifreda.

    L'Orfeó Feliuà va néixer de l'Agrupació Catalanista de Sant Feliu de Codines, fundada el gener de 1898. Entre els anys 1898 i 1902 va tenir força èxit i era demanat als pobles de la comarca. En l'actuació que van fer el juny de 1902 a Castellar del Vallès, la senyora Emília Carles Tolrà, marquesa de Castellar, es va oferir a costejar-los un estendard, veient que no en tenien.

    L'organitzador dels jocs florals de 1901 havia sigut Francesc Ullar i Roca, que feia anys que convidava a casa seva a mossèn Cinto i hostatjava a Antoni Gaudí com a estiuejant. El juny de 1902, Ullar va encarregar al seu amic arquitecte el disseny d'un estendard per a l'Orfeó. Es va fer a la casa Hoyos, Esteva i Cia, col·laboradors habituals de Gaudí, que el van tenir exposat al taller el setembre de 1902, abans que partís cap a Sant Feliu per la Festa Major.

    Malauradament, en aquell moment es va produir una divisió entre els cantaires, per la proposta d’integrar-se a l’Ateneu Feliuà, abandonant el Círcol de la Pau, entitat on assajava i havia crescut l’Orfeó. Fruit d'aquestes desavinences, l'Orfeó es va acabar dissolent, pel que quan va arribar l'estendard regalat per la Marquesa, aquest va quedar guardat pel Círcol de la pau, enmig d'un gran ressentiment contra l'Ateneu que va durar temps.

    Al cap de 25 anys, l'Ateneu Feliuà va crear un segon "Orfeó Feliuà" (1927-1929) i va voler apropiar-se de l'estendard de forma infructuosa. Tot i que el 1935 l'Ateneu es traslladés a l'entitat en vies de desaparició del Círcol de la Pau, no es va arribar a recuperar cap cor de cantaires. L'estendard va quedar oblidat durant anys.

    Durant la Festa Major de l'any 1950 es va fer una exposició d'antiguitats, que va suposar un descobriment acadèmic d'una obra de Gaudí no catalogada. El 2 d'octubre de 1955, Josep Umbert, antic cantaire i vehement protector de l’estendard, i Emili Serra, fundador i director de l'Orfeó Feliuà original, junt amb altres membres i cantaires de l’entitat van lliurar definitivament l'estendard a l'Ajuntament acompanyats de la Societat Coral La Poncella.

    - CASALÉ, R.; GARRIGA, F. (2002). L’Estandard de l’Orfeó Feliuà. Sant Feliu de Codines: Ajuntament de Sant Feliu de Codines i Museu municipal Can Xifreda.

    - GARRIGA, F. (2004). “L’estendard de l’Orfeó Feliuà, obra d’Antoni Gaudí”, Lauro. Granollers: Museu de Granollers.

    - JOVÉ, X; Sala, T-M (2023). “Historia d’un Gaudí ocult” GRACMON-Universitat de Barcelona.