Estació del Nord Granollers

Vallès Oriental
Estació del Nord C/Joan Maragall, s/n, 08400-GRANOLLERS
Al barri de l'estació del Nord

Coordenades:

41.61146
2.27661
439727
4606891
08096-264
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
Eclecticisme
XIX
1886
Regular
Ha tingut adaptacions per als nous usos
Inexistent
Fàcil
Social
Pública
RENFE
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Es tracta d'un conjunt format per diversos elements propis d'una estació del ferrocarril. En destaquen els següents: 1-EDIFICI CENTRAL DE L' ESTACIÓ. Construcció exempta, de planta rectangular allargada i compartimentada en tres cossos: el central de tres altures i els laterals, un per cada costat, d'una planta. Les façanes son planes, arrebossades i els buits es presenten emfasitzats mitjançant recercats en totxo enlluït en guix (avui pintats de blanc). La teulada és a dues vessants i en direccions contraposades (el cos central amb la biga capcera orientada a E-O i els laterals a N-S). A la façana sud i sota la imbricació de totxo enlluït que separa el capcer, hi ha el nom de l'estació escrita amb lletres blaves sobre rajoles blanques: "GRANOLLERS CANOVELLAS". 2- EDIFICIS ANNEXOS: Dues construccions més, exemptes i de planta baixa, destinades a magatzems i serveis, es situen pel costat nord. 3- Al lateral de l'edifici principal, en direcció Sud, i travessant les vies, es troba l'antic DIPÒSIT d'aigua, avui fora d'ús. Es tracta d'un recipient metàl·lic de forma cilíndrica, contenidor d'aigua que es troba recolzat sobre un cos de planta octogonal de paredat arrebossat amb pilastres de totxo vist a les cantonades sobre un sòcol de pedra carreuada. Les façanes d'aquesta construcció són planes i estan coronades per una treballada cornisa de totxo vist. Una escala metàl·lica, recolzada a terra arriba fins a la part alta del dipòsit (CUSPINERA et alií, 2001). Una porta de fusta permet l'accés a l'interior del cos d'obra. 4- A més de les construccions anteriors, encara existeix un tram de l'ANTIGA TANCA exterior original que es troba pel costat sud-oest de l'accés a les vies. 5- CONJUNT D'ACÀCIES. Existeix també un interessant conjunt de falses acàcies que es situa en alineació enmig de les andanes. Aquesta és una espècie molt resistent a la contaminació i per això se sol utilitzar per colonitzar talussos i terrenys erms. El conjunt ha estat catalogat com a arbres d'interès local, per la qual cosa es reprodueix a continuació la seva fitxa catalográfica: NÚM. CATÀLEG: 0005 -IDENTIFICACIÓ:ESPÈCIE: Robinia pseudoacacia NOM CATALÀ: Robínia o Acàcia falsa MIDES (en metres) ALÇÀRIA: VOLT DE CANÓ (a 1,30 m). VALOR (€): LOCALITZACIÓ: TERME MUNICIPAL: Granollers.

Proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. S-14 (només el dipòsit d'aigua)

Un projecte del 1844 ja tenia la vila com a objectiu, era el de línia fèrria de Barcelona a Camprodon, però la unió amb Barcelona no es cristal·litzà fins al 14 de juliol del 1854, en virtut de la concessió del 20 de juliol del 1850, i fou amb la línia dita de França, no amb la del Nord. La inauguració constituí un memorable acte ciutadà amb la rebuda del tren especial que portà les primeres autoritats de Barcelona, amb el bisbe que beneí la línia i el comboi. L'estació es bastí a cent metres del portal de Santa Esperança, atenent pressions granollerines, quan la companyia volia erigir-la al costat de l'hospital dels Caputxins. El 1862 entroncava amb la línia de Mataró per continuar el camí a Portbou. El 1872 enllaçava amb els ferrocarrils francesos. El 1875, un ramal de la línia del Nord sortia en direcció a les Franqueses i Vic per assolir el centre carbonífer de Sant Joan de les Abadesses el 1881. Era un ferrocarril miner, que prestava servei públic, per la qual cosa el 1886, sota l'administració de la companyia del Nord, es construí una línia independent entre les Franqueses i Montcada, que donà lloc a la construcció de l'estació de Granollers-Canovelles i deixà el tram de Granollers M.Z.A.-les Franqueses-Nord per a la interconnexió de les dues companyies. El 1922, el tren del Nord es convertia en transpirinenc per l'addició del ferrocarril construït per l'Estat entre Ripoll i la Tor de Querol, electrificat el 1929. El tren aconseguí la major popularitat entre les comunicacions durant un segle, i l'entusiasme per a completar la xarxa ferroviària sempre fou patent amb projectes que pretenien enllaçar transversalment el Maresme i el Vallès. En 1859 era el Caldes-Granollers per connectar amb el Mollet-Caldes, en 1883, Rafael Estrany de Sabadell proposava el ferrocarril econòmic El Papiol-Mataró, via Sabadell-Caldes-Granollers, i un ramal a Terrassa, tot enllaçant les línies radials de Portbou (literal i interior), Vic, Saragossa i Tarragona. El mataroní Rafael Passant, al voltant de l'any 1910, interessà de la companyia del Nord, un enllaç Mataró-Granollers Nord per tal d'acostar la seva ciutat al camí més recte de París per Tolosa (BAULIES, 1986b). Pel que respecta a l'arbrat de les andanes (les falses acàcies), segurament es podrien datar en el moment de la construcció de l'estació, per la qual cosa podrien tenir més de 100 anys. Els serveis públics van tenir grans millores en el darrer terç del segle XIX: l'enllumenat de petroli (1872), substituït pel de gas (1881), Correus i Telègrafs (abans de 1885), l'Escorxador Municipal (1876), el cos de Bombers (1878) i la nova estació del Nord (1886) i el nou Cementiri (1894) (SESÉ, 1987b).

BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b) "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura. CATÀLEG D'ARBRES (1999) Catàleg d'arbres de Granollers (document mecanografiat). Granollers. Museu de Ciències Naturals "La Tela". CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers; SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.