Restes de la primitiva església de Torroella, coneguda pels parroquians com a Torroella Vell, emplaçada al cim del turó on hi havia també el castell de Torroella, però separada d’aquest uns 140 m. Mentre que el castell ocupa la part més alta, a l’extrem nord-oest del cim del turó, l’església es troba a l’extrem sud-est, en una zona boscosa.
De l’església se’n conserven els murs perimetrals fins a poca alçada i força amagats sota una mota amb vegetació i enderrocs. Es troba orientada cap a l’est, amb un lleuger desplaçament al nord. És una construcció de planta rectangular en la qual sembla insinuar-se l’absis (concretament a l’angle nord-est), però en l’estat actual no és possible confirmar-ho. El que s’observa clarament és l’arrencada de l’arc triomfal que marcaria la zona del presbiteri. Els murs són construïts amb un aparell de carreus rectangulars, més o menys escairats i lligats amb morter de calç, tot formant filades regulars.
Al sud-est de la nau hi ha una àrea d’enderrocs que podria correspondre a la sagristia o a un petit habitatge annex. Al costat es conserva una magnífica cisterna excavada al subsòl que devia recollir les aigües pluvials. Té una boca d’accés rectangular i, a sota, es conserva la cavitat del dipòsit cobert amb una volta apuntada de factura gòtica tardana o, tal vegada, posterior. Actualment es troba mig reblerta de sediments i rocs.
Fins no gaire entre els enderrocs al voltant de l’església hi havia dos sarcòfags en forma de caixes que, a la dècada de 1990, van desaparèixer. Un d’ells, que apareix fotografiat al llibre “La Grandària del món” (CAPSADA i altres, 2010: 90) tenia gravades diverses creus i altres símbols. Així mateix, a l’obaga del turó hi ha les restes d’una petita bassa.
