Castell de Torroella

Navàs

El castell de Torroella era un dels castells termenats que hi havia a l’actual terme de Navàs, i ocupava el sector més occidental. El seu terme comprenia un territori que anava del marge dret del riu Cardener a les terres més properes al marge esquerre, a més de l'enclavament de Malagarriga (al municipi de Pinós). Es trobava dins el comtat de Berga.

El castell està documentat des de l'any 966 en un pergamí del monestir de Santa Maria de Serrateix, conservat a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Fa referència a una donació de terres al comtat de Berga, dins el terme de Torrecella (Torroella), al lloc anomenat Palaco (Palà). En els inicis havia format part, junt amb el castell de Coaner, de l'estreta faixa de terreny que fou la marca del comtat de Berga, que anava de Castelladral fins a prop de Tàrrega i que s'interposava entre el vescomtat de Cardona i el comtat d'Urgell (al nord) i els comtats de Manresa i Barcelona (al sud).

El domini eminent pertanyia als comtes de Cerdanya com a titulars del comtat de Berga i, més endavant, en estroncar-se la dinastia, correspongué als comtes de Barcelona. Als segles XI i XII eren feudataris d'aquest castell la família Berga. Sabem que Ecard de Berga jurà fidelitat al comte Guillem Ramon de Cerdanya per aquest castell i pel de Valmanya, entre 1068 i 1095. Al 1135 ho féu Guillem Ramon de Berga al comte Ramon Berenguer IV. Després d'aquest acte se'n desconeixen els feudataris comtals. En relació als castlans d’aquest castell, es té notícia entre 1109 i 1117 d'un personatge anomenat Artal, que jurà fidelitat al comte Bernat Guillem de Cerdanya per l'enclavament de Torroella. No en coneixem més notícies fins al segle XIV, quan el castell va passar a formar part de la vegueria de Manresa i Bages. Consta que l'any 1343 el seu senyor, Berenguer de Jorba, el vengué al jurista manresà i conseller del rei Pere III Jaume Desfar. El 1381 el rei Pere III va vendre la jurisdicció del castell de Torroella al noble Francesc de Perellós, juntament amb Santpedor. Els santpedorencs, però, no acceptaren la submissió i van comprar les jurisdiccions venudes pel rei, entre elles Coaner i Torroella, per revendre-les més tard, l'any 1423, al comte de Cardona. El rei Alfons IV autoritzà als santpedorencs la venda per 3.000 florins d'or. D’aquesta manera, des de principis del segle XV fins a l’extinció de les senyories jurisdiccionals al segle XIX, foren els comtes de Cardona (posteriorment ducs) els que van ostentar el domini del castell de Torrella. El terme de Torroella, doncs, va formar part durant molts anys del gran i poderós comtat de Cardona.

De l'antiga església romànica, situada prop del castell, només se’n coneixen algunes referències tardanes que evidencien que a Torroella seguí havent-hi culte i una certa autoritat en mans del capellà. Torroella Vell és el nom que els parroquians donen a l'indret on s'erigí la primitiva església romànica de Torroella. Al segle XVII es construí una església nova, l’actual, que va adoptar l’advocació de Sant Salvador. El motiu és que l’antiga havia quedat en desús perquè es trobava en un emplaçament molt desavinent, a dalt del turó, mentre que la nova era més accessible per als habitants de les masies.

La ubicació del castell de Torroella era coneguda pels habitants de la zona però, fins fa poc, no apareixia en la bibliografia històrica i arqueològica. En la Catalunya Romànica Francesc Junyent i Alex Mazcuñán (1984) pensaven, erròniament, que es trobava en un turó que hi ha 200 m al nord de l’església actual. En realitat en aquest lloc hi ha el jaciment conegut com a Camps del Seuveta, també d’època alt-medieval i sense estructures conservades. El castell té un emplaçament més allunyat, en un turó més alt situat al nord de la masia de l’Alzina, tal com va donar a conèixer Ester Llobet en un article l'any 2003.