Església de Santa Margarida de Mejà
Sant Mateu de Bages
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església que havia estat la parroquial de Mejà, d'època gòtica amb alguns elements conservats de tradició romànica. Es troba emplaçada al costat del Puig, mas hereu de l'antic castell de Mejà. El castell era situat al cim del turó que hi ha al costat de l'església. El temple presenta una gran nau rectangular sense absis i amb finestra de creu als peus de la nau. La façana principal, encarada a llevant, conserva un campanar d'espadanya doble. Aquesta part fou tapiada per la construcció d'un cos adossat que té un pas inferior en forma de porxo. Aquesta petita construcció era coneguda com el Comú i, per tant, devia fer funcions de casa del comú del terme de Mejà. Cal dir que, antigament, el camí venia per can Batlle (on hi havia un hostal), a la banda sud, i continuava passant sota el porxo en direcció a Salo. Per això el portal més utilitzat era el que es troba a la façana de migdia. Aquest és d'estil renaixentista (construït el 1594) i format per sengles columnes rematades amb un frontó que té una fornícula a l'interior. Durant la Guerra Civil de 1936 s'obrí un altre gran portal, aquest a la façana nord, que permetia l'entrada de carros a l'església. Crida l'atenció la bona qualitat i la solidesa de tots els murs, fets a base de carreus de tampany mitjà perfectament escairats i disposats en filades. Davant de l'esgléisa hi ha una petita pallissa del mas i una àmplia era.
Altres noms: de Santa Margarida de Maia, Maja o Meia
Inscripció en una pedra de la façana sud: Ma feu Samis 1594. Franses Sola, Franses Riera, Cristofol Cort. Prios
Història
D'aquesta església no en coneixem gaires notícies. Segurament els seus orígens estan vinculats al castell de Mejà, situat al turó immediatament al seu seu costat però del qual gairebé no en queden vestigis. Aquest castell apareix documentat a partir de l'any 975, quan el comte Oliba Cabrera de Cerdanya-Berga va fer donació d'un alou que afrontava amb el castell de Mejà. El domini eminent estigué en mans dels comtes de Cerdanya-Berga i passà posteriorment als de Barcelona. El primer feudatari conegut fou Ramon Bernat de Castelladral, que també ho era del castell de Coaner. En el jurament de fidelitat els dos castells apareixen junts. El terme del castell de Mejà era molt petit i és possible que fos absorvit pel de Salo i, com aquest, passés a dependre de la família Òdena. Al segle XIV ja pertanyia a la família dels Cardona i estava vinculat al vescomtat creat el 1314. Els Cardona hi exercien la jurisdicció civil i criminal fins a una època indeterminada en què el terme fou cedit a l'abat de Sant Vicenç de Cardona, que l'any 1718 consta com a senyor de Mejà. Aquest domini encara persistia l'any 1831, poc abans de la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
Pel que fa pròpiament a l'església, l'any 1391 en un document sobre un capellà beneficiat de l'església de Sant Vicens de Cardona es situa el mas Vilalta a la "parròquia de Santa Margarida de Meya". Així mateix, en el Llibre Gran de les Feixes de Coaner es deixa constància de l'existència de l'església de Mejà des de finals del 1600 (CAROL, 1992: 31). Més tard, però, Santa Margarida de Mejà va quedar com a sufragània de la parroquial de Salo. Segons una inscripció, l'any 1594 els llavors priors de l'església (Francesc Solà, Francesc Riera i Cristòfol Cort) van fer-hi obres que probablement van consistir en un nou portal d'estil renaixentista a la façana de migdia. Segons Josep CAROL (1992: 31), l'any 1790 l'església va ser reformada. Tal com hem dit, en la petita construcció annexa a l'església hi devia haver la Casa del Comú de Mejà. Ja durant la Guerra Civil de 1936 fou utilitzada com a magatzem, i fou llavors quan s'hi obrí el gran portal a la façana nord. Posteriorment ha quedat sense culte.
Bibliografia
BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). "Sant Mateu de Bages", Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 408-409.
CAROL, Josep (1992). Salo, història d'un poble o Fills per l'Església, Casal Parroquial, Cervera, p. 31.
CATALÀ, Pere; A.P. (1976). "Castells de Sant Mateu de Bages -o de les Planes-, Salo, Meià i Claret"; Els Castells catalans, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 759 - 771.
