Església de Sant Pere de Vilademàger La Llacuna

Anoia
Serralada de la Llacuna (Dins del recinte del castell de Vilademàger)
627

Coordenades:

41.47266
1.55078
378992
4592243
08104-149
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
XI
1059
Bo
Restaurada a finals dels seixanta.
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Religiós i/o funerari
BCIN. Decret de 22 d'abril de 1949. Inclusió en Inv Generalitat
5843
Fàcil
Religiós
Privada
Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
Juan Garcia Targa

Església de planta de creu llatina, una nau i absis poligonal, espadanya i sostre a doble vessant amb cobertura de teules corbes. Té elements de diverses èpoques: façana de finals del romànic, part de la nau amb arcs de nervadures pertanyents al gòtic de segles XIII-XIV, i reformes estructurals del segle XVII. Presenta claus de nervadures amb l'anyell de Deu. Els paraments són de carreus de pedra tallada i lligada amb morter. Presenta una capella lateral dedicada a l'advocació del Sant Crist. L'interior de l'església presenta una nau amb arcades apuntades i volta de canó. Els arrencaments de les arcades presenten petits capitells. A la part enfront l'entrada es conserven restes de pintura de tonalitat vermella mentre que la volta es actualment de color blau. El paviment és de rajoles i l'altar d'una sola peça monolítica. La pila baptismal, romànica, de gran format i amb restes de pigmentació vermella a la base.

Va ser restaurada per tècnics del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, concretament per Eduard Calafell i Joan Pascual.

Segons document de 1059 del Monestir de Sant Llorenç de Munt en el que es mencionen les despeses necessàries per reconstruir l'església de Magre, punt que testimonia l'existència anterior de l'enclau religiós. A partir del segle XIV forma part del poble de la Llacuna. Es documenten diverses visites pastorals des de 1396 fins 1682. Durant la Guerra Civil l'església es crema i es perd el crist i el retaule existent.

Valls i Prat, Marcel·lí. 1984. Cronologia històrica de la Llacuna; Llenas i Costa, Ramon. 1980. Apunts històrics de La Llacuna. Vilanova i la Geltrú; Diputació de Barcelona Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: l'Anoia. Generalitat de Catalunya. Servei .del Patrimoni. Dalmau, Ed. Els Castells Catalans, vol V: pàg. 249-258.Buron, Vicenç 1977. Esglésies romàniques catalanes. Barcelona, Artesstudi edicions. Iglesias, Josep i Sanahuja, Joaquim 1934. "Les valls de Gaià, del Foix i de Miralles". Reus. Mas, Josep, 1914. "Notes històriques del bisbat de Barcelona". IX (Barcelona). Pladevall, Antoni. 1973. treball inèdit "La Llacuna". Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. 1985/ revisat al 199. Es disposa de fotografies antigues a l'Arxiu Fotogràfic Municipal d'Igualada (fitxa 1206), a l'Arxiu Gavin.