Castell de Vilademàger
La Llacuna

    Anoia
    Serralada de la Llacuna
    730

    Coordenades:

    41.47284
    1.55073
    378988
    4592263
    Número de fitxa
    08104 - 148
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Medieval
    Romànic
    Gòtic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    X-XIX
    Any
    987
    Estat de conservació
    Regular
    Segons les zones i l'acció humana i l'afectació de l'entorn natural
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN R-I-51-5507
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC, 1061
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de la Llacuna
    Autoria de la fitxa
    Juan Garcia Targa

    Castell roquer adaptat a un entorn amb moltes sinuositats, allargat, amb penya-segats a les zones nord-oest i sud-oest i amb un muralla perimetral feta amb pedra de mides homogènies lligades amb morter en alguns casos o pedra seca en altres. La cota topogràfica més alta està ocupada per una torre de l'homenatge inicialment quadrangular o rectangular i la part més baixa per l'església de Sant Pere. També es documenten les restes molt malmeses de la rectoria, en una cota topogràfica inferior, a la banda nord-oest de la plataforma. L'accés original s'efectuava per un camí en part empedrat, en part condicionant la roca natural fins arribar a la porta principal amb arc de mig punt format per dovelles, inserit dins d'un parament de pedra més gran que la resta del parament i en part lligada amb morter per enfortir l'estructura.

    La torre de l'homenatge es troba molt malmesa i els murs de tancament o de delimitació de l'estructura del castell pròpiament dit a la seva banda nord són pràcticament destruïts. A part del mur perimetral diverses torres enforteixen l'estructura. Així mateix al peu del castell per la seva banda oest semblen constatar-se evidències materials d'ocupació humana amb estructures senzilles amb fustes clavades directament a la roca. Des de fa temps es fa un aplec a finals de maig.

    Les primeres referències daten de 987 fent esment a un senyor anomenat Magre promotor de la construcció que en aquell moment es trobava al límit de la Marca Hispànica. L'any 989 Ramon Borrel, compte de Barcelona donat el castell a Sendret de Cervelló mantinguin-se la propietat dins d'aquesta família fins el segle XIX.

    Valls i Prat, Marcel·lí. 1984. Cronologia històrica de la Llacuna; Llenas i Costa, Ramon. 1980. Apunts històrics de La Llacuna. Vilanova i la Geltrú; Diputació de Barcelona Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: l'Anoia. Generalitat de Catalunya. Servei .del Patrimoni. Dalmau, Ed. Els Castells Catalans, vol V: pàg. 249-258. Iglesias, Josep i Sanahuja, Joaquim 1934. "Les valls de Gaià, del Foix i de Miralles". Reus. Mas, Josep, 1914. "Notes històriques del bisbat de Barcelona". IX (Barcelona). Pladevall, Antoni. 1973. treball inèdit "La Llacuna". Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. 1985/ revisat al 199