Escut de Moià
Moià

    Moianès
    Casc Urbà - c. de Rafael Casanova i als angles de Santa Maria, Pl. Major.
    Emplaçament
    Centre vila

    Coordenades:

    41.81265
    2.09692
    424990
    4629369
    Número de fitxa
    08138 - 140
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVII-XVIII
    Any
    1677
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Commemoratiu
    BCIN núm. 3984-MH, 1993.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA nº 33, ACCN 16701
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic - c. Sta. Maria, núm. 1 08500 Vic
    Autor de la fitxa
    Cristina Casinos

    Escut de Moià que apareix a banda i banda del carrer de Rafael Casanova a la part de darrere de l'església parroquial de Santa Maria i al seu voltant en els angles de l'estructura de l'església a uns 3 m aproximadament del paviment. L'escut de Moià amb el dineret enmig és sostingut per dos personatges de llarga cabellera i culminat per una corona sota la qual hi ha el rostre d'un àngel. Proper a un dels escuts es troba una pedra on s'hi ha treballat de forma exempta una decoració floral. Aquestes ornamentacions van ser fetes paral·lelament a la construcció de l'església parroquial, és per això que la seva datació deu ser entre 1670 i 1730, sent més probable aquesta darrera.

    A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominat: Escut de Moià-Ornamentacions del carrer del Pont.

    L'escut de Moià és igual que el de Barcelona però amb un "croat de plata" al mig que simbolitza la compra dels moianesos amb els seus propis diners del privilegi de carreratge, de ser carrer de Barcelona (1384) amb tots els deures i privilegis que això suposava. El senyor Valls, conseller a Barcelona, designa el privilegi i posa l'escut de la ciutat comtal a Moià. A l'església de Santa Maria apareix a tot arreu, a la façana principal, a la lateral en repetits angles, a la rosassa. L'escut més antic que hi ha amb la moneda és del s. XV.

    Casallarch, R (1984) ; Moià, sis-cents anys de carreratge. Moià. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta a la petició R/N: 421K102GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Tarter i Fonts, R (2005); " 1000 anys de Història de Moià ". Curs de Formació de Monitors. Patronat de Museus de Moià. Gener-Març. Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.