Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església de creu llatina, creuer coronat amb una gran cúpula i sense capelles laterals. Al costat de migdia, campanar de planta octogonal amb grans finestrals d'arc apuntat i amb cornisa sostinguda per atlants. Darrera de l'església (nord-oest) hi ha el cambril de la Mare de Déu de la Misericòrdia, de planta rectangular i volta de canó.
Al costat dret del creuer es troba la capella del Santíssim Sagrament (1709-1749) on es troba al paviment, l'escut de la família Planella, la tomba gòtica del Bisbe Pere de Planella i el Crist d'Asorey.
L'accés a l'edifici es fa per la portalada barroca per una porta de fusta original. Un cop dintre, a sobre de l'accés hi ha el cor comunicat per uns passadissos en forma de girola amb la part superior de l'Altar Major. A tramuntana hi ha el baptisteri.
Al centre del creuer hi ha quatre arcs torals amb quatre petxines que sostenen una cúpula semiesfèrica decorada amb petites escultures figuratives en marbre que representen figures masculines compartimentada amb arcs formers i coronada amb una clau de fusta que representa l'Assumpta. A mà dreta hi ha un crist barroc en fusta policromada de qualitat.
La façana principal (1677-1683) és el primer conjunt salomònic que es coneix a Catalunya, en pedra articulada en tres nivells. A la façana lateral nord (1677) de dimensions reduïdes però de factura similar, hi ha una fornícula amb una imatge de la verge amb nen molt erosionada.
Al mur de migdia s'aprecien les restes de la paret mitgera de les cases de la Mongia i de l'Obra i la discontinuïtat del sòcol que era adossat a l'església parroquial.
Anys de construcció 1673-1749.
A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Església Parroquial de Santa Maria de Moià, Església Arxiprestal.
Història
L'església primera va ser consagrada al 939 pels bisbes Jordi de Vic i Guilarà de Barcelona a precs dels comptes Sunyer i del seu fill Ermengol, compte d'Osona.
Al s. XVII-XVII Ila vila de Moià vol aixecar un temple nou. Molts historiadors coincideixen que els primers treballs es van iniciar a l'any 1674. Va ser servida per una comunitat de preveres i de beneficiats.
L'arquitecte primer va ser Pere Torrents i el cambril va ser construït al 1747 per Josep Morató i Soler. El campanar de 1684 al 1726. El creuer i el presbiteri es van construir dels anys 1730-1736. Quatre anys després J. Morató i Sellés va construir el Cambril de la Mare de Déu de la Misericòrdia destruint les cases que eren situades al darrere de l'església.
Amb la construcció de la Capella del Santíssim Sagrament (1709-1749) s'acaba la construcció de l'església Parroquial de Moià. La porta d'accés al Baptisteri és l'antiga façana de l'oratori de Sant Pere de Moià.
Durant la Guerra Civil va ser profanada.
Bibliografia
AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. " El Moianès ". pàg. 167. Barcelona.
Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 50-52. Ed. T&T. Moià.
Galobart, J (1993); " L'església de Moià i els seus constructors (1673-1749) ". Modilianum nº 8-9. Moià, juny-desembre.
Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona.
Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit
Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Suau, L (2005); Memòria de la Intervenció Arqueològica al c. Francesc Vinyas, 32. Inèdit. Empresa ATICS. Barcelona.
