A l'angle sud-est del creuer es localitza una escultura exempta de Sant Roc, copatró de l'església. Està representat amb els atributs de pelegrí, és a dir, amb el barret, la capa amb la petxina i el llarg bastó. Es tracta d'una escultura que substitueix la que es va cremar durant la guerra que va ser donada a la parròquia per l'arquitecte Alexandre Soler que la va comprar a un antiquari. Als peus del Sant hi ha la representació del gos, típic en la simbologia del Sant. Segons la llegenda, Sant Roc, que era natural d'Occitània, pelegrinà a Roma en el moment més àlgid de la pesta negra trobant-se molts malalts pel camí. Tan és així que es va dedicar a atendre'ls i a conviure amb la seva malaltia, fins que, malauradament, es va contagiar. Seguint amb la llegenda, un gos que passava per les afores de la ciutat de Roma se'n va compadir i a força de llepar-li les nafres el va guarir. A més, el gos cada dia pispava un pa i li portava per tal d'alimentar-lo. Per això l'escultura presenta en la imatge de Sant Roc, les nafres ensangonades a la cama dreta i el gos als seus peus. Antigament era tradició posar una imatge d'aquest sant a l'entrada de les poblacions, a fi de protegir-les de les epidèmies.
