Embassament de la Baells
Cercs

    Berguedà
    A la part de llevant del municipi, ocupant una àrea de nord a sud.

    Coordenades:

    42.13634
    1.87129
    406722
    4665531
    Número de fitxa
    08268 - 150
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Contemporani
    Segle
    XX-XXI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Agència Catalana de l'Aigua
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    Acumulació d'aigua provocada per la presa de la Baells. Ocupa una superfície de 364,7 ha, un 70% de les quals es troben dins del terme municipal de Cercs; la resta pertanyen als municipis de Vilada i la Quar. El formen les aigües del riu Llobregat i de la riera de Vilada o de Merdançol, que s'unien a la zona de l'antic poble de la Baells. Altres cursos d'aigua de cabal irregular que hi desguassen són el riu de Peguera, el torrent de Carbonís, el torrent de la Nou, el torrent del Duc, el Clot de la Teulera, el Rec de Sala, el torrent de Sant Miquel o el torrent de la Font d'en Mateu. L'embassament té forma de lletra “L”. La cua es troba pràcticament davant de les antigues instal·lacions mineres de la Consolació, de manera que té una llargada d'uns 7 km cap al nord. S'ha convertit en una zona d'interès natural per la biodiversitat de fauna, especialment aus i peixos, autòctons i forans. Entre les espècies autòctones de peixos, que es troben en retrocés, hi ha el barb, la bagra i la truita, i, com ha passat en altres embassaments, per la introducció de forma il·legal d'espècies foranies hi podem trobar el silur, el luci, el luci-perca, el black-bass, l'alburn, la carpa, el carpí o el cranc vermell. Aquestes espècies han estat introduïdes tant per la pesca esportiva com per l'abandonament d'animals de companyia en medis no adequats. Fora dels peixos, trobem rèptils com la tortuga de Florida o mol·luscs com el musclo zebrat, ambdós també espècies foranies. Moltes d'aquestes espècies foranies es consideren invasores perquè degraden i desequilibren els ecosistemes. Entre les aus destaca la presència del bernat pescaire, el corb marí gros i l'ànec collverd. Està permesa la navegació, el bany i la pesca reglamentades en funció de les característiques de l'embassament. A la zona de Cercs hi ha un club nàutic.

    En èpoques de sequera el monestir de Sant Salvador de la Vedella és accessible per terra ferma i reapareixen el pont de Sant Salvador i algun tram de l'antiga carretera.

    La presa es va inaugurar el mes de febrer de 1976. El pantà va tardar en omplir-se per primera vegada uns dos anys, fins l'any 1978. Les aigües van cobrir, entre altres, l'antiga carretera que unia Berga amb Guardiola de Berguedà, l'antic traçat del ferrocarril que també unia les mateixes poblacions, diversos ponts com el de Miralles i el de Sant Salvador, els nuclis de població de la Baells i Sant Salvador de la Vedella i camps de conreu molt rics. De l'antic poble de Sant Salvador de la Vedella només en resta el monestir romànic, que sobresurt per sobre de les aigües molt a prop de la cua.

    S/A. (1998): "L'aprofitament turístic del pantà de la Baells", a L'Erol, número 59, p. 65-66.