El Tei és una masia del segle XVII que va consolidar-se durant el segle XIX com una masia basilical amb galeria a la façana. És un edifici de planta basilical que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria vertical de dos grans pòrtics d'arc escarser arrebossat, situada a l'eix central. Sota de la mateixa hi ha el portal d'accés, d'arc de mig punt de pedra. Als eixos laterals hi ha una finestra d'arc rebaixat ceràmic a la planta baixa i una d'arc pla arrebossat al pis. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla arrebossat o ceràmic i es disposen de forma aleatòria. A la façana posterior s'hi adossa un cos annex d'un sol nivell d'alçat. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb part de la façana de migdia d'encofrat de tàpia i el nivell de les golfes de maó. Totes les façanes estan revestides amb morter de calç. El ràfec està acabat amb cabirons.
Entre els annexos que tanquen la lliça hi ha les restes d'un cos de pedra, escairada a les cantonades, que segons tradició popular es tracta de les restes d'un antic molí. El pati queda tancat a migdia per un portal amb llinda de fusta inscrita amb l'any "1801" i una creu intercalada.
