El Ral
Malla
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Ral és una masia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XV i XVI, visible en els diversos elements gòtics renaixentistes que s'hi conserven. És un edifici de planta rectangular que es composa de diversos volums superposats, entre els quals destaca una capella adossada a la façana de llevant. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Davant la façana principal s'hi adossa un volum de mateixa alçada que segueix el pendent de la coberta del primer volum. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb un escut desgastat a la clau, sobre el qual hi ha una finestra d'arc pla arrebossat que en substitueix una d'estil gòtic renaixentista amb la llinda i els brancals acanalats, segons un testimoni gràfic. La resta d'obertures de l'edifici són d'arc pla arrebossat, excepte la que hi ha en el cos annex de migdia amb llinda gravada amb incisió conopial i una creu, que originalment estava a la façana de ponent. A l'entrada del mas, malgrat que s'ha canviat el forjat antic, s'hi observen dues mènsules de fusta que haurien sostingut un embigat gòtic-renaixentista. També cal destacar les restes d'un portal gòtic que des del primer pis permetia accedir a la capella del mas, consistent els brancals amb frisos de rosetes sobre impostes motllurades. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i de tàpia, revestits amb morter.
Història
La primera referència documental del Ral o Real es remunta a l'any 965, quan s'esmenta el lloc "ad ipso Riale" dins de Taradell. Ja al segle XII, el mas Ral i les seves terres van ser adquirides en franc alou per Berenguer de Taradell, castlà del castell de Taradell. El ple domini de l'alou del Ral, que incloïa el mas i el molí, va ser adquirit l'any 1201 pel prior Bernat del monestir de Santa Maria de l'Estany - que fins aleshores hi tenia drets- a Pere Ramon de Taradell, la seva muller Ermesenda, als seus fills i a Tiburgis de Taradell. Poc després, l'any 1205, la família Mont-rodon també ven els seus drets al delme del Ral al monestir de l'Estany. Sabem que en aquest moment residien en els masos que el priorat tenia a la zona Guillem i Berenguer Real. Vers el segle XIV, es va redimir de la parròquia de Taradell i les terres a l'entorn mas es van constituir com a quadra, amb un terme autònom de domini reial, condició que va mantenir fins al 1840 que es va annexar a Malla. Durant el segle XVIII el llinatge dels Ral van exercir l'ofici d'escultors, dels quals se'n conserven nombroses talles per la comarca. El primer en establir un taller independent a la ciutat de Vic va ser Josep Real i Homs, i van continuar el seu ofici els seus fills Vicenç i Antoni Real i Vernis. Els fills del primer, Francesc i Josep Real van seguir treballant d'escultors. El fill d'Antoni, Joan, va tenir una filla, que es casà amb Josep Gros, els descendents dels quals mantingueren el taller fins a la segona meitat del segle XIX. Després que ho portés un temps Agustí Potellas, va tancar definitivament a principi del segle XX.
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malla (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I Dels orígens a finals del segle XVIII. Taradell: Ajuntament de Taradell; Vic: Eumo Editorial.
Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010.
