El Puig de Sansalvador
Oristà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Puig de Sansalvador està situada al cap d'un serrat a 600 metres al nord-oest de la masia de Sansalvador. Es tracta d'un edifici de planta rectangular format per un volum principal voltat d'estructures agropecuàries al nord-est i al sud-est, formant un pati tancat davant la façana principal. Consta de planta baixa i un pis d'alçada amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb algunes parts arrebossades.
La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat reformat amb ciment i un portal d'accés coronat amb llinda de pedra a la dreta. Al primer pis hi ha dues finestres: una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada. A la part esquerra de la façana hi ha adossat un cos que sobresurt perpendicularment que uneix el volum principal amb l'estructura d'ús agropecuari situada davant la façana.
La façana nord-est presenta una estructura de pedra adossada, possiblement una cisterna i tres finestres a nivell de primer pis.
A la façana nord-oest hi ha una estructura rectangular de pedra de 1'5 metres d'alçada coberta amb lloses de pedra adossada a l'extrem esquerre. A la planta baixa s'hi obre una finestra emmarcada amb pedra treballada i al primer pis dues finestres emmarcades amb ampit, brancals i llinda de pedra bisellada.
La façana sud-oest presenta una finestra reformada a la planta baixa i una finestra amb ampit, brancals i llinda de pedra bisellada al primer pis. A la dreta s'allarga el cos que connecta el volum principal amb l'estructura agropecuària del davant i presenta diverses obertures modernes.
La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà.
Història
El Puig de Sansalvador és una masoveria de Vilaroger. Es troba documentada a principis del segle XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany formant part de la batllia del mas Vilar de Caraüll. Apareix també l'any 1439 quan els homes del terme del castell de Tornamira es reuniren, segons costum, a l'església de Sant Andreu d'Oristà i, atesa la seva facultat de poder presentar al reu una terna per al càrrec de batlle del terme, elegiren Bernat Rocaguinarda, de la parròquia d'Oristà, Joan Puig, de Sansalvador de Serradellops, i Pere de Comes, de Sant Feliu Sasserra. Es torna a documentar en el fogatge de 1553 que conté un llistat de noms que es poden identificar amb algunes de les masies del terme. Entre ells s'anomena a Luy Solà que està al Puig de Sansalvador. L'edificació actual és una reconstrucció probablement dels segles XVII o XVIII.
Bibliografia
IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.
ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). "El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet". Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987.
Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.
