El Molí de la Roca
Muntanyola

    Osona
    Castell de Muntanyola
    Emplaçament
    El Molí de la Roca, s/n. Trencant senyalitzat a BV-4317. 08505. Muntanyola.

    Coordenades:

    41.88448
    2.17182
    431288
    4637282
    Número de fitxa
    08129-57
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Popular
    Segle
    XII-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 003A00042
    Autoria de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Edifici format per un molí conegut com el molí de la Rovira. Aquesta estructura presenta una planta rectangular, on s'obren diversos espais, algunes estances dedicades a la vivenda del moliner, i altres espais de funcionament del molí on es situarien les moles. A la zona més propera a la riera, en una planta soterrani, és on hi ha el carcabà. La coberta és a un vessant i el casal presenta una sola obertura d'accés. Fou construït en pedra local, poc treballada, amb carreus reforçant les cantonades, de mida més gran i treballats de forma més regular. Davant mateix de la porta d'accés, al casal, s'observa el rec de sortida d'aigua al carcabà. Aquest edifici es troba en obres d'acondicionament per habitatge, i tota la façana ha estat arrebossada i la teulada posada nova.

    Des del segle XII ja es documenten a la riera de Muntanyola la presència de molins encapçalats al capdamunt de la riera i que mitjançant la derivació de l'aigua feien anar el molí, tot i que els topònims són força confusos sobre la seva ubicació exacta. Les restes dels altres molins encara es poden trobar actualment a Muntanyola, entrant per la Vall de la Riera de Muntanyola, i a mà dreta hi ha el molí de la Roca, i carena amunt el de Puigcarbó i la riera. Els molins que, de fet o de dret, constituïen monopolis dels senyors, proporcionaven a aquests beneficis directes derivats dels drets i obligacions de moltura, i al mateix temps eren uns eficaços sistemes per controlar la producció total de cereals lligada amb altres rendes proporcionals. El volum de la renda capturada a través dels molins fariners hidràulics era tan gran, en general, que va permetre sovint l'enriquiment dels quals tenien els corresponents establiments senyorials. La funció dels molins en l'ordre feudal, és a dir, en l'expropiació regular de la producció, explica les destruccions de què eren objecte en cas d'aixecament pagès, i també el paper normalment negatiu reservat als moliners en les tradicions i llegendes populars.

    PLADELASALA, J. (1953). "La parròquia de Muntanyola" a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.