El Junyent
Granollers

    Vallès Oriental
    Palou. Camí Ral; carrer del Junyent, 18.
    Emplaçament
    Al sector sud de Palou. Al nucli de Palou seguir el Camí ral direcció sud uns 700 m.
    109

    Coordenades:

    41.580037077684
    2.2784020205192
    439847
    4603402
    Número de fitxa
    08096 - 83
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XV-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Cert estat d'abandonament
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers. Núm. CR-3. Protecció de tipus V: Conjunts rurals.
    Catàleg de masies i cases rurals del sòl no urbanitzable (2012). Identificador 072.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 29000
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    001535500DG30D0001LJ
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, que ha conservat força bé la tipologia constructiva tradicional. Es troba a peu del Camí ral i actualment forma part d’un petit barri de cases sorgides al seu costat i que ha pres el mateix nom de Junyent.

    És una edificació de planta rectangular amb petits cossos adossats. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants desiguals. La teulada és limitada per una fina imbricació amb el carener perpendicular a la façana que té un remat sortint fet per dues teules tallades, amb significat apotropaic; és a dir, protector contra els mals esperits. La façana principal, encarada a llevant vers el Camí ral, es distribueix més o menys en tres eixos d’obertures. A l'eix central hi trobem la portalada, de pedra dovellada amb arc de mig punt. A la clau conserva un escut, amb un cap al damunt. L’escut té esculpit el relleu d’un lleó i, a la dreta, tres flors de lis i un arbre. Correspon a una família molt notable de Palou: els Junyent, antics propietaris de la masia. Un escut similar es troba a la masia veïna de la Torre de les Aigües, que pertanyia a la mateixa família. A la part superior de l’eix central destaca també una arqueria de tres finestres amb arcs de mig punt fets amb maó. Per la presència de l’escut, aquesta façana de composició més o menys unitària es podria datar als segles XV-XVI, tot i que les diferents tipologies en les obertures denoten que s’hi van fer reformes posteriors. Per la banda lateral i posterior les obertures són poques i petites.

    Al sud de la masia es conserva una era enrajolada i per l’altre costat del Camí ral hi passa un dels molts recs que abunden al terme de Palou.

    Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.

    Pel que fa a la masia del Junyent en particular, almenys des del segle XV estava vinculada a la família Junyent, que també posseïen la Torre de les Aigües (antigament anomenada també Junyent). Per això en ambdues masies hi trobem l’escut de la família. Segons García-Pey (1990) aquesta masia va rebre el nom de Joan Junyent, al segle XV. La família Junyent es compta entre les més notables d’aquesta època. Hi destaquen Joan Junyent (marmessor de la reina Violant), Berenguer de Junyent, Francesc Junyent (conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols), un altre Francesc Junyent (destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà), Galzerà de Junyent (citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó), Miquel Junyent (que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598), i un nou Francesc Junyent (citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701).

    Després de pertànyer als Junyent durant els segles XV i XVI, al XVII la masia era un hostal, propietat de Francisca de Magarola. Més endavant, al seu costat s’hi van construir altres cases que formen el petit barri anomenat del Junyent.

    BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372

    CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.

    GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.

    PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.