El Junyent Granollers

Vallès Oriental
Camí Ral 4, 08400-GRANOLLERS
Plana agrícola de Palou

Coordenades:

41.58023
2.27843
439850
4603423
08096-83
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVI?
Regular
Força deteriorada
Legal
PEPHA nou, Núm. M-05
Fàcil
Productiu
Privada
Ref. cad.: 001500DG30D352
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Masia aïllada en zona rural de cases disseminades, que formen el nucli nomenat el Junyent i que es troben rodejades de camps de conreu. Està al peu del Camí Ral. Consta de planta baixa, pis i golfes amb coberta de teula àrab a dues vessants desiguals, limitada per una fina imbricació amb el carener perpendicular a la façana, amb remat sortint fet per dues teules tallades, amb significat apotropaic. A l'eix central, cal assenyalar la portalada de pedra dovellada amb arc de mig punt que conserva un escut a la clau, sobre del que hi ha un cap. Destaca de la façana principal, també, l'arqueria de tres buits de mig punt. Tant la casa com les construccions annexes tenen un marcat caràcter tradicional (CUSPINERA et alií, 2001).

Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. M-05.

Després de rebre el nom, sembla d'en Joan Junyent, al segle XV, ha passat, ran de Camí Ral, de ser casa noble a hostal, casa de pagès a estar en l'actualitat en un lamentable estat d'abandó (GARCIA-PEY, 1990). D'aquesta família destacaren Joan Junyent, marmessor de la reina Violant, Berenguer de Junyent, Francesc Junyent, conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols, un altre Francesc Junyent, destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà, Galzerà de Junyent, citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó, Miquel Junyent, que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598, i un nou Francesc Junyent, citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701. El 1 de gener de 1928 Palou va perdre el seu ajuntament propi, el qual, en sessió del 29 de maig del 1927, acordà -amb la refermança de molts propietaris i personalitats del poble- la fusió amb el municipi de Granollers. Aquest acord és de gran importància per a l'expansió granollerina, a causa de la poca superfície jurisdiccional de Granollers fins al moment de l'agregació de Palou, amb la seva plana fronterera amb la ciutat i el camp que permetia l'engrandiment urbà per la part meridional. La primera cita documental coneguda és del 924, en que es cita "palatiolo" en una donació d'un camp de lli al Monestir de Sant Cugat. Segons l'Speculum decanatus vallensis, la seva església fou consagrada pel bisbe Berenguer, en honor de sant Julià màrtir, el dia primer de desembre del 1103. El terme de la parròquia comprèn un petit nucli prop de l'església i del camí que hi mena, des de la carretera del Masnou a Granollers, on hi ha la rectoria, les escoles i l'antic Ajuntament, i la resta per cases de pagès agrupades en alguns carrers i verals com Can Junyent, Sant Josep, Sant Joan i d'altres, i per masies aïllades, situades a la plana al·luvial del Congost o a les serres que dominen la plana palouenca.

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372 CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu. GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers. PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.