El Graner
Castellnou de Bages

    Bages
    Entre el torrent del Graner i la riera de Bellver. Al S de Casamitjana
    Emplaçament
    Camí del Putxot a la Torre dels Moros

    Coordenades:

    41.84261
    1.8189
    401943
    4632976
    Número de fitxa
    08062 - 21
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Estat de conservació
    Dolent
    El sostre i part de les parets s'han ensorrat
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 004A00010
    Autoria de la fitxa
    Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes

    Masia que, segons la classificació de Danés i Torras dels masos d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. Presenta la coberta a dues aigües de vessants asimètrics, amb una filada de rajols al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, que es troba orientat a migdia. L'edifici conserva part de l'arrebossat i està fet de pedra lleugerament carejada i argamassa; trobem carreus als eixos entre façanes. El cos original consta de tres crugies i de planta baixa, pis i golfes. A més, presenta uns edificis, probablement corrals, a la part exterior del baluard i un cos, actualment en ruïnes, annexat a l'original cap a tramuntana. La façana principal disposa, a la planta baixa, d'un magnífic portal d'arc de mig punt adovellat, amb la inscripció 1751, i d'un petit cos, potser una cisterna. Al pis trobem, sobre el portal, un balcó amb llinda de pedra i carreus als brancals i una finestra a l'esquerra amb llinda de pedra, que du la inscripció 1753, carreus als brancals i ampit. Segons una fotografia antiga de Vila Rovira, la planta gaudia de dues finestres asimètriques més a la dreta del balcó i de tres finestres a les golfes, també desaparegudes. La façana de llevant conserva dues finestres notables, amb llinda de pedra, carreus als brancals i ampit motllurat. Entre les runes de la part de tramuntana queden les restes d'una fresquera. Però potser l'element més remarcable que conserva part dels murs és el baluard que, a la seva part de llevant, presenta unes espitlleres per a la vigilància i defensa del mas.

    Al fogatge del 13 d'octubre de 1553 apareix un tal Miquel Graner, possible habitant del mas. La casa fou venuda a l'Antoni Trullàs.

    AA.VV. (1979). El fogatge de 1553. Barcelona.
    AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers.
    AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres.
    DANÉS, Josep (1933). "Estudi de la masia catalana". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona.
    FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa.
    FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa.
    VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona.
    VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages.