El Dalmau
Sant Llorenç Savall
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt remarcable de casa pairal, masoveria, dependències i una terrassa tancades per un barri i altres annexos al voltant d'una gran era. El cos central de la casa és de dos pisos, i encara que se li endevina l'estructura antiga va ser àmpliament reformada en època moderna; així ho testimonien diverses llindes gravades i datades dels segles XVII i XVIII. A la façana, presidida per un gran portal adovellat, hi ha una curiosa llinda esculpida amb dues figures tosques (masculina i femenina?) al voltant d'una màscara encerclada. A les façanes de llevant i de migdia hi ha dos rellotges de sol bellament esgrafiats i restaurats a mitjan s. XX. A ponent de la casa hi ha una gran bassa per a rec que recull les aigües pluvials de tot el joc de teulades, ja que les fonts són escasses a la Vall de Mur.
Història
Documentat des del segle XII, el mas Dalmau depenia feudalment del monestir de Sant Llorenç de Munt i durant un temps també estigué sota la protecció i jurisdicció del castell de Pera i, se suposa, de la seva avançada de Rocamur. Els propietaris sempre han estat la família Dalmau, probables descendents d'un primer Dalmau de nom, l'any 1110, encara que no sempre ha passat de pares a fills per problemes menors. A principis del s. XXI morí l'últim descendent de la família Dalmau, que hi residia, sense descendència. El mas conserva nombrosos pergamins de la seva pròpia història.
Vora la casa hi ha l'antiga parroquial de Sant Pere de Mur, que d'encà el segle XVIII passà als Dalmau assumint funcions de capella privada; encara que no forma part de la casa, és coneguda també com a Sant Pere del Dalmau.
Bibliografia
FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13.